Tal dia com avui de l’any 1976, fa 50 anys, l’Ajuntament de Donostia celebrava la primera sessió plenària en eusquera des de l’ocupació franquista d’Euskadi (1936-1937). Francisco Lasa Echarri —un empresari del sector pesquer local, bascoparlant i forçat, pràcticament, a ser alcalde per les autoritats governatives d’un règim franquista en liquidació— obria la sessió plenària del govern municipal en eusquera. Feia quasi 40 anys que l’eusquera estava proscrit de la vida pública i aquell plenari, que es va celebrar en eusquera i en castellà (hi havia regidors que no sabien expressar-se en la llengua del país) marcaria l’inici d’un procés que culminaria amb la restauració de l’oficialitat del basc (25 d’octubre de 1979).

L’eusquera és un sistema lingüístic antiquíssim que clava les seves arrels en la prehistòria. Originari, molt probablement, de les muntanyes del Caucas (entre els mars Negre i Caspi) arribaria a la península Ibèrica durant el període neolític europeu (6000 aC — 5000 aC) i s’estendria a ambdues bandes de les valls pirinenques, des de la Cerdanya —a l’est— fins a Guipúscoa —a l’oest—, i des de Bordeus —al nord— fins a Calahorra —al sud—. Fins al trànsit de l’alta a la baixa edat mitjana (1000 dC) seria la llengua d’aquelles societats. Posteriorment, durant el procés d’evangelització del territori, es contrauria fins als límits actuals d’Euskal Herria (el País Basc cultural i lingüístic).

Després de segles d’intensa prohibició i brutal persecució (durant els segles XVI i XVII, la Inquisició hispànica proclamaria que “l’eusquera era la llengua amb la qual Satanàs es comunicava amb els mortals”), la llengua basca havia restat notablement minoritzada. Un cens de 1960 xifrava tan sols 300.000 bascoparlants, sobre un territori d’uns 2.000.000 d’habitants (la totalitat d’Euskal Herria). Però des del 1976, amb la progressiva implantació d’un sistema d’ensenyament en basc i amb la conscienciació social de recuperació de la llengua basca, aquesta xifra s’ha multiplicat per tres, i en l’actualitat les persones amb competència en eusquera superen 1.000.000 i s’apropen al 50 % de la població d’Euskal Herria.