Tal dia com avui de l’any 1706, fa 220 anys, cloïen les Corts catalanes que s’havien celebrat al Palau de la Generalitat des del 5 de desembre de l’any anterior. Aquelles Corts, inaugurades, celebrades i concloses durant la primera fase de la Guerra de Successió hispànica (1705 – 1715), van estar presidides per Carles d’Habsburg —candidat dels països de la Corona catalanoaragonesa al tron hispànic—, per Francesc de Valls —president de la Generalitat de Catalunya— i per Francesc Nicolau de Sant Joan —conseller en cap de Barcelona, i que moriria assassinat tres setmanes després en un estrany episodi mai aclarit. Aquelles Corts serien les darreres de l’etapa foral. Després del conflicte, el règim borbònic liquidaria tot el sistema constitucional català.

En l’aspecte econòmic, aquelles Corts van confirmar l’ambició projectiva catalana cap a un estadi precapitalista. Es va acordar potenciar la tradicional aliança amb els principals socis comercials de Catalunya —Anglaterra i Països Baixos—, prohibida i perseguida pel règim borbònic (cas Jager, 1702-1704). Es va acordar, també, dotar Barcelona d’un port franc i constituir la Companyia Nàutica Mercantil i Universal per a potenciar l’activitat exportadora catalana (alcohols, tèxtils, armes i vaixells). I es va acordar, també, que els vaixells mercants catalans que comerciaven amb l’Amèrica hispànica ja no haurien de passar pel coll d’embut de la Casa de Contratación —el monopoli hispànic del comerç entre la metròpoli i les colònies.

I en l’aspecte polític, aquelles Corts van confirmar l’ambició institucional catalana cap a un estadi modern en reconèixer, a Catalunya, la naturalesa de subjecte polític (la capacitat per a decidir el seu futur). Es va dotar de validesa jurídica la Conferència dels Tres Comuns —la institució precedent de l’actual Parlament—, es va acordar que el lloctinent designat pel rei sempre estaria subjecte a l’ordenament jurídic del Principat i es va acordar "excloure a perpetuïtat la casa de Borbó dels drets successoris del Casal de Barcelona". En un pla social, es va decidir resoldre el problema dels allotjaments de tropes hispàniques en cases particulars —que havien causat les formidables crisis del segle anterior— acordant la construcció de casernes.

En l’àmbit dels drets individuals i polítics, es va establir el secret de correspondència i es va proclamar que es crearia un aparell policial i judicial propi per a Catalunya, de tal forma que els oficials reials (del poder central) no podrien detenir ni retenir els habitants del Principat i no podrien investigar ni processar els membres de la Generalitat, del Braç Militar de Catalunya, ni els consellers municipals, sinó que, si s’havia de fer, ho faria la policia i la justícia catalanes. Els acords presos en aquestes Corts quedarien compilats en l’actualització de les Constitucions de Catalunya, promulgades i editades tot seguit, i serien vigents fins a l’ocupació borbònica francocastellana de 1714 i la imposició del Decret de Nova Planta de 1717.