Quan passi el temps i els sindicats puguin agafar perspectiva de la vaga general d'aquest dimecres 11 de novembre, és molt probable que concloguin que ha estat, en molts aspectes, una oportunitat perduda. Perquè les dues raons per les quals convocaven són reals: hi ha un problema d'habitatge enorme i també hi ha un problema de salaris. L'un i l'altre, a més, estan enormement entrellaçats: el lloguer es menja una part cada vegada més gran de la nòmina. Però la vaga general tenia, en el fons, un problema de base que era tan real com massa invisible: quan es va convocar, estava immersa dins d'una estratègia més global ordida per la Moncloa per intentar capgirar les enquestes electorals del 29 de novembre, que vaticinen un gir abrupte cap a la dreta amb una majoria absoluta de PP i Vox. De fet, la darrera vaga general de 24 hores a tot Espanya convocada conjuntament per CCOO i UGT abans de l'11N va ser la del 14 de novembre del 2012, contra les retallades i les polítiques d'austeritat del govern de Mariano Rajoy. Havien passat gairebé catorze anys.
Vegem la seqüència: el divendres 2 d'octubre van decaure els decrets d'habitatge al Congrés dels Diputats, el dilluns 5 al matí Sánchez va anunciar les eleccions espanyoles per al 29 de novembre i aquella mateixa tarda CCOO i UGT van anunciar la vaga general. Els sindicats van confirmar el dimecres 11N com a data de l'aturada el 7 d'octubre passat. Però tot aquest esquema es va torçar després de l'accident ferroviari d'Urda (Toledo) ocorregut el dimecres 28 d'octubre del 2026 a les 8.53 h, quan un AVE de Renfe va xocar per envestida contra un tren d'Iryo que estava aturat a la línia Madrid–Sevilla, amb un balanç de 69 morts. Aquell dia, el frame va canviar: no és que l'habitatge i els salaris deixessin de ser un drama, que sens dubte ho continuen sent, sinó que la tragèdia ferroviària va desplaçar el debat i el focus informatiu va passar a estar en el deteriorament de les infraestructures i la pèssima gestió duta a terme durant els vuit anys de govern socialista i que va acabar escombrant el ministre de Transports, el sempre polèmic Óscar Puente.
Quan passi el temps i els sindicats puguin agafar perspectiva de la vaga general d'aquest dimecres 11 de novembre, és molt probable que concloguin que ha estat, en molts aspectes, una oportunitat perduda
A partir d'aquell moment, el govern espanyol podia ser darrere de la pancarta sense que se'l veiés, però res més. I, malgrat l'enorme esforç dels convocants, les possibilitats d'èxit absolut de la vaga general van quedar molt malmeses. Vegem unes quantes dades, algunes d'absolutament desiguals i que cadascú pot interpretar com vulgui: les dades recollides per les patronals Foment i Pimec situen l'adhesió entre el 6,7% i el 8% a Catalunya; per la seva banda, els sindicats han assegurat que el 84% dels treballadors han secundat la vaga, excloent-hi el personal afectat pels serveis mínims. El Govern ha xifrat el seguiment en el 12,6% a l'Administració de la Generalitat i l'Ajuntament ha donat un 17,9% de seguiment entre la seva plantilla. El seguiment de la vaga entre l'alumnat universitari de Catalunya ha superat el 80%, segons dades oficials. En canvi, la participació entre els treballadors de les universitats és considerablement inferior: l'1,44% del personal docent i investigador (PDI) ha secundat l'aturada. A la sanitat pública, s'ha acollit a la vaga el 6,9% del personal. Al comerç català, el 15,5% dels treballadors han secundat la vaga i el 29,8% de les empreses comercials ha reduït o aturat l'activitat. Sí que hi ha hagut aturades importants del 100% en el torn de nit a SEAT Martorell, Ebro, Àrea de Guissona, Grupo Jorge, Grifols a Parets, Ficosa a Viladecavalls, Nestlé a Girona i Repsol a la Pobla de Mafumet, per citar-ne alguns.
La vaga s'ha fet visible als grans eixos comercials del centre de Barcelona, però a molts altres punts les botigues han continuat obertes. Les ciutats del país han tingut una activitat comercial amb oscil·lacions, però Catalunya no s'ha aturat. Respecte a la manifestació de Barcelona, la Guàrdia Urbana ha xifrat en unes 55.000 persones la manifestació d'aquesta tarda al passeig de Gràcia, un nombre important, però si el comparem amb la vaga general del 2012, queda força per sota dels números que va oferir la mateixa Guàrdia Urbana el 2012, quan va informar de 110.000 assistents, exactament el doble. Això per no parlar de la vaga general convocada el 3 d'octubre del 2017, després de l'actuació policial en el referèndum d'independència, quan es van donar dades oficials de 700.000 persones als actes de protesta i la Generalitat va qualificar l'aturada de massiva en educació, sanitat i transport públic, sectors en què, després dels serveis mínims, el seguiment va ser del 79% a FGC, el 60% al metro i el 70% als autobusos de Barcelona.
Resumint, una jornada amb un cert sabor agredolç per als convocants, malgrat que el soroll sempre ajuda a maquillar la realitat de les xifres.