Una de les incògnites amb què va acabar el curs polític sembla definitivament resolta: el president de la Generalitat, Quim Torra, no convocarà eleccions abans del judici al Tribunal Suprem sobre la seva inhabilitació previst per al 17 de setembre i tampoc en l'interregne previst entre el judici i la sentència que l'inhabilitarà si es manté el fixat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. D'aquesta manera, el curs polític passarà a tenir dues úniques prioritats: l'inici del curs escolar en pocs dies amb totes les incerteses derivades de la situació provocada per la Covid-19 i la crisi econòmica després d'un estiu sense turisme estranger, amb centenars de milers de catalans encara en ERTO i amb un setembre en què molts locals comercials ja no apujaran la persiana.

Durant tot l'estiu, Torra ha madurat la seva decisió enmig de dades, moltes vegades preocupants, sobre l'evolució del coronavirus en diferents zones de Catalunya. A partir d'aquest dilluns, les grans urbs metropolitanes tornaran a estar amb el seu nivell d'ocupació habitual, la qual cosa serà un nou element de preocupació per a l'evolució dels contagis. I encara que hi ha la certesa en les autoritats que el curs escolar s'ha preparat bé, tot se'n pot anar en orris si el control de la malaltia en els centres escolars és diferent del previst i les corbes ascendeixen vertiginosament.

La convergència d'aquesta preocupació amb una opinió bastant estesa a Junts per Catalunya que en la preocupació dels ciutadans les eleccions no ocupen, en aquests moments, una posició destacada, ha fet decidir Quim Torra. Podria donar-se el cas, difícil, que el Suprem ajornés el judici a Torra per l'evolució de la situació sanitària a Madrid. I també podria retardar-se la sentència, per raons internes del Suprem, que sempre s'havia especulat que sortiria uns deu o quinze dies després del judici. Si es complís aquest calendari, cap a l'1 d'octubre s'activaria la inhabilitació de Torra, que, a la pràctica voldria dir que hauria d'abandonar el càrrec.

Si no hi hagués un acord parlamentari, cosa més probable, la legislatura moriria amb els terminis previstos en l'Estatut i el reglament del Parlament en no haver pogut investir-se un nou president i automàticament es convocarien eleccions. Serien uns comicis, per segona vegada, no convocats pel president de la Generalitat ja que en les eleccions de desembre de 2017 el president i el Govern de Catalunya havien estat suspesos en les seves funcions per Mariano Rajoy i l'aplicació del 155 de la Constitució. Un exemple més de l'excepcionalitat de la política catalana i de la incursió de la justícia espanyola al seu calendari electoral.