No deixa de ser sospitós que Espanya sigui l'únic estat de la Unió Europea que ha donat com a resposta el silenci a la Comissió Europea a la petició d'informació que li havia formulat el mes de maig passat. No li pujaran els colors a ningú, perquè, segurament, quan emergirien amb molta intensitat, seria si realment se sabés la veritat sobre l'espionatge il·legal més important d'Europa occidental conegut fins ara, amb el programari Pegasus desenvolupat per l'empresa israeliana NSO Technologies. No és sobrer recordar que en aquella investigació, coneguda col·loquialment com el CatalanGate, el portal d'investigació Citizen Lab de la Universitat de Toronto va donar a conèixer una llista de 65 persones espiades, fonamentalment polítics, entre ells tres presidents de la Generalitat —Pere Aragonès, Quim Torra i Artur Mas—, així com una sèrie d'activistes, empresaris, periodistes, informàtics... Tots ells tenien en comú la seva pertinença o la seva simpatia amb el món independentista.

Tenint en compte que Pegasus només pot ser adquirit per governs, seria interessant saber un dia la veritat que ha amagat convenientment el govern espanyol, que va trobar com a vàlvula d'escapament de la pressió d'aquells dies cessar la directora del CNI. Evidentment, va ser un peatge barat per la dimensió internacional de l'escàndol, perquè perseguir adversaris polítics és, a més d'il·legal, bastant lleig i acostuma a ser no només un gran escàndol sinó a tenir un cost polític important. A Espanya, ja s'ha vist, tot això surt bastant més barat, perquè l'espionatge a l'independentisme es dona per descomptat i té un gran consens polític, judicial, mediàtic i fins i tot ciutadà. El fet que Grècia, Hongria i Polònia ja hagin ofert la seva resposta per escrit a la CE després de la sol·licitud de Brussel·les i que Espanya es resisteixi a facilitar-los una versió, demostra que també són incompetents, perquè ningú no espera que es posi la veritat per escrit i s'assumeixi que s'ha executat una actuació il·legal.

El govern Sánchez no només s'ha blindat amb el silenci i la prohibició d'una comissió d'investigació, amb el suport sempre rabent del Partit Popular, Vox i Ciutadans. Sinó que, per si no fos poc, del barret de copa —o sigui, de la por— n'ha sortit aquesta proposta tan sui generis que durant 50 anys —i si és necessari, uns altres 10 més de regal— els alts secrets romandran ocults. Seran, aquí sí, els números u d'un país democràtic a l'hora d'amagar durant més temps la informació a l'opinió pública. Això que és un veritable escàndol democràtic i que va presentar, abans de l'estiu, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, té una certa aquiescència dels partits del règim que només serà modificat si la vergonya col·lectiva i la pressió que hi pugui haver hi obliga. Només fa falta un petit càlcul per saber quan ens podrem assabentar del que va passar en el cop d'estat del 1981 o el procés independentista de Catalunya del 2017.

Deia la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en el debat sobre l'estat de la Unió, que se celebra aquests dies a Estrasburg, la seu francesa del Parlament Europeu, responent a l'espionatge amb Pegasus, que la democràcia s'ha d'enfortir des de l'interior de cada estat. És una manera de treure's les puces de sobre, és clar. El tema és quan no només es defensa al màxim la democràcia des d'un estat sinó que es practiquen actes il·legals com l'espionatge massiu a adversaris polítics. Llavors, la Comissió Europea pot fer dues coses: xiular, com ha fet fins ara o mirar de preservar els valors democràtics. En el club europeu s'ha optat per mirar cap a un altre costat, perquè els socis són els socis i una cosa són els discursos i una altra les accions. Ho hem entès. Però que ningú no s'alarmi si un dia aquesta Europa que tenim tan idealitzada acaba sent un lloc on sigui difícil defensar els valors democràtics.