Deu ser perquè l'Audiència Nacional ha decidit obrir una investigació sobre si l'entrada massiva a Ceuta va ser una acció concertada o, simplement, perquè les relacions entre els ministres del govern de Pedro Sánchez no són les millors possibles, que la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha posat en un veritable problema el seu col·lega d'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Jutges tots dos en funcions de polítics —la primera procedent de l'autodenominada ala progressista de Juezas y Jueces para la Democracia, el segon en la conservadora, cosa que li va facilitar el seu nomenament com a vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) l'any 2013, a proposta del Partit Popular— tenen una relació a vegades distant, a vegades freda, sempre interessada. Conformen, juntament amb el ministre d'Agricultura, Luis Planas, el reduït grup de tres ministres que romanen des del primer moment, el juny del 2018, al govern de Sánchez.
En les seves primeres declaracions des que es va produir la invasió de Ceuta, en què un total de 70.000 persones van arribar a la ciutat després de travessar la frontera amb el Marroc, Robles ha obert voluntàriament un xoc en el govern espanyol en defensar el paper del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), que depèn del seu ministeri, i assenyalar que ells havien fet bé la seva feina. No va ser una crítica directa a Marlaska, tot i que va assenyalar que altres serveis d'intel·ligència depenien d'Interior, però ho feia poc després que se sabés que el CNI havia fet diversos avisos a Interior sobre el risc d'una entrada massiva d'immigrants a la frontera amb Ceuta.
La ministra Robles no està disposada a empassar-se el gripau que aquí ningú no sabia res, i tampoc li importa deixar Marlaska com un mentider
Per què Marlaska ho ha negat? I el que és pitjor: per què no va fer res? Una tercera pregunta: per què continua defensant el Marroc? Potser ho sabrem tard o d'hora, però és evident que tot en aquesta crisi fa molta pudor. Ha estat Robles, a més, l'única ministra que ha demanat directament al Marroc arribar fins al final per saber exactament què ha passat. És evident que, després de la intervenció de l'Audiència Nacional, la ministra Robles no està disposada a empassar-se el gripau que aquí ningú no sabia res i a tots els ha agafat per sorpresa, i tampoc no li importa deixar Marlaska com un mentider després de totes les discrepàncies que han tingut en els últims vuit anys al govern espanyol.
En aquest sainet amb aires de tragèdia —es calcula que acabaran havent-hi un centenar de morts, la gran majoria ofegats a l'aigua el dia de la invasió—, encara hi ha moltes coses que no se saben. Començant pel paper de la Casa Reial marroquina i la gran quantitat de coses que ha consentit el govern de Pedro Sánchez a Mohamed VI. Ingenus ells, van pensar que amb la cessió del Sàhara n'hi hauria prou, i la història demostra que en les relacions internacionals amb el Marroc l'últim pagament és tan sols el penúltim perquè el rei del Marroc sap perfectament com es fan servir les tecles per pressionar el govern de Sánchez.
La jutgessa María Tardón ha sol·licitat a la Policia Nacional un informe per comprovar si ens trobem davant d'una acció concertada i si hi ha hagut responsabilitats penals. Serà, sens dubte, un capítol interessant perquè queda molta feina per fer.