El president del govern ha comparegut novament aquest dissabte a la televisió, com ens té acostumats des que va anunciar l'estat d'alarma, per comunicar-nos que prorrogarà uns altre quinze dies el confinament general de la població. O sigui, fins el 26 d'abril, i quedarà a les portes la festivitat de l'1 de maig, la qual cosa porta a pensar que fàcilment s'acabarà allargant una setmana més abans que s'iniciï el desconfinament progressiu.

Que ho anunciï personalment és lògic i que allargui el termini també ja que som molt lluny del control de la pandèmia per més que se'ns vol transmetre una immediatesa d'un final que no tenim, ni de bon tros, a tocar. El que és del tot inexplicable és l'apagada informativa a què ens té condemnats per més que parli durant una hora i faci un paperot gairebé sense precedents sense dir res, encara que aquí tots els esdeveniments negatius han passat sempre per una situació similar. I fins i tot contesti preguntes en una aparença de conferència de premsa en què el seu secretari d'Estat de Comunicació li filtra les preguntes que rep, desactivant la càrrega que pogués tenir, les agrupa per mitjans de comunicació o simplement elimina les de mitjans als qui no li ve de gust donar publicitat, com aquest dissabte han denunciat alguns d'ells.

Una vegada més, no hi ha hagut cap autocrítica malgrat que la situació a Espanya ja ha superat la d'Itàlia i res no es va aprendre del que va passar allà o a la Xina. Les compres de material s'han fet tard i malament per la centralització de comandament únic i ara se'n paguen les conseqüències. Les mesures econòmiques han estat un pegat inconsistent i han deixat desprotegits autònoms i petits empresaris. Ara, a més, s'anuncia que en aquesta nova pròrroga fins al dia 26 les mesures per als treballadors després de Setmana Santa seran diferents de les de l'actual cicle i que es posarà punt final a l'aturada de la indústria i al denominat "permís retribuït recuperable".

Caldrà veure com queda tot això en el BOE ja que no és la primera vegada que la lletra petita diu una cosa diferent de l'anunciada. I, també, com se li dona forma a l'última idea recentralitzadora de la política espanyola: uns nous pactes de la Moncloa, similars als de l'inici de la transició el 1977. Una nova transició que posi de relleu el que és comú i el que uneix. El camí, evidentment, no és aquest.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat