Les primeres morts de la guerra d'Ucraïna a Polònia, després que hi esclatessin dos míssils, han provocat durant unes hores una situació de pànic al món sencer i de manera molt especial a Europa. Estàvem per primera vegada davant d'una situació incontrolable i Rússia havia activat un botó que difícilment es podia aturar? Polònia ja havia convocat el seu Consell de Seguretat Nacional i activat les unitats militars, i també estudiava invocar l'article 4 de l'Aliança, que hauria significat convocar una reunió de membres de l'organització després que la integritat territorial, independència o seguretat hagués estat amenaçada. L'escalada estava en marxa el vespre de dimarts i, per sort, el matí d'aquest dimecres les incerteses sobre l'autoria del míssil donaven pas a un escenari molt més gestionable, perquè es tractava, gairebé amb tota seguretat, d'un error humà de les tropes ucraïneses i deixava Moscou fora del focus de la responsabilitat.

Però l'incident ens va recordar una cosa que sabem que pot passar en qualsevol moment i que el fet que no se li faci l'atenció necessària no ho fa desaparèixer. La guerra d'Ucraïna i la invasió ordenada per Putin, que ben aviat enfilarà el desè mes, és un polvorí que, en qualsevol moment, pot descontrolar-se per una decisió militar russa o per un error del seu exèrcit. En aquestes hores ho hem vist, també com les cadenes de televisió de tot el món interrompien les emissions pel que podia arribar a passar. No eren gaire diferents les anàlisis que es feien i encara que tots es resistien a inflamar l'ambient, apareixia el risc d'un conflicte bèl·lic a gran escala. Perillosament passada la cantonada.

La cimera del G-20 reunida a Bali, amb el president dels EUA, Joe Biden, al capdavant, ha permès que els líders occidentals seguissin el que estava passant a Polònia conjuntament, poguessin unificar missatges i parlessin de la feina conjunta en la recerca de la pau. Això està molt bé, però res no sembla anar en aquesta última direcció. No consten moviments diplomàtics per aturar el conflicte bèl·lic; han desaparegut, almenys públicament, els intents inicials, i estem obertament davant d'una guerra convencional entre dos exèrcits, de la qual anem coneixent a través de les diferents informacions quines són les novetats de ciutats ucraïneses que primer cauen en mans russes i després són alliberades algunes d'elles per l'exèrcit ucraïnès, reforçat amb material bèl·lic facilitat per diferents països occidentals. Aquests comunicats de guerra sí que ens ofereixen una situació en temps real que ens permet constatar que Rússia està davant d'una cruïlla difícil, amb pèrdua de posicions importants, un fet que sens dubte té un efecte devastador a Moscou.

Però no ens apropa, ni de bon tros, al final del conflicte i, amb l'arribada de l'hivern, la por occidental no fa sinó créixer. Primer, pels preus de l'energia. Però de manera molt important, per totes les conseqüències col·laterals d'una situació que ha desembocat en una inflació galopant que només ha pogut ser aturada amb l'augment important dels tipus d'interès i el risc palpable de recessió en moltes economies. Això dibuixa uns pròxims mesos difícils, almenys fins ben entrada la primavera, i la incertesa plenament instal·lada en qualsevol diagnòstic econòmic de futur que es vulgui realitzar.

Potser, la nota més positiva d'aquestes últimes hores ha estat la reacció continguda de tots els líders mundials, amb un discurs clarament als antípodes dels qui volen iniciar un conflicte bèl·lic a gran escala. Aquest és l'únic motiu, encara que molt petit, per a una mínima esperança.