Si Pedro Sánchez aconsegueix tirar endavant els seus tercers pressupostos generals de l'Estat (2021, 2022 i 2023), una cosa que avui té aparentment ben encarrilada, caldrà reconèixer-li una capacitat per gestionar la geometria variable del Congrés dels Diputats realment envejable. El primer tràmit parlamentari l'ha resolt amb aparent comoditat i cap dels seus aliats, Esquerra Republicana, Partit Nacionalista Basc i Bildu, ha presentat una esmena a la totalitat als comptes públics, cosa que li garanteix, inicialment, la reedició de la majoria política que va tenir per a la investidura com a president del govern espanyol i que no puguin prosperar en el ple de la setmana que ve cap de les que ha presentat l'oposició. Per les explicacions que s'han anat donant per part de les forces polítiques, l'únic que ja té al sarró el premi d'una negociació reeixida és el PNB, que ha rendibilitzat al màxim els sis diputats al Congrés, i ha pogut anunciar un acord amb el govern espanyol per a la renovació sense canvis i durant els cinc anys vinents de l'actual llei de la quota basca.

Què és la renovació de la quota? Doncs la quantitat que paga anualment el País Basc a l'Estat i que manté un índex d'imputació favorable en el 6,24%, fruit d'una excel·lent negociació en el passat amb el llavors ministre Montoro. Amb aquest meravellós esquema que és el concert econòmic, tan envejat a Catalunya, l'administració basca s'assegura amb aquest acord situar-se a recer d'hipotètics canvis polítics a Espanya en qualsevol circumstància. No fa gaires anys, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, quan formava part de la Junta d'Andalusia, havia assenyalat que la quota vigent era un privilegi injustificat, i és que en política les paraules valen en funció de la força i l'habilitat que tens. El portaveu penebista, Aitor Esteban, s'ha assegurat la reunió de la comissió mixta amb l'Estat que ha de rematar aquest acord per abans que el tràmit parlamentari pressupostari hagi estat completat, i ha assenyalat que la negociació continua oberta en molts temes, que confia que donin fruit en els pròxims dies per anunciar nous acords després del sí als comptes públics.

Al final, Esquerra, després d'una setmana en la qual havia dit de tot, ha desfullat la margarida i no ha presentat l'esmena a la totalitat. A diferència del PNB no ha anunciat quina és la contrapartida obtinguda en la negociació, d'on es podria deduir que encara no hi ha res tancat. De totes maneres, al mercat de la negociació que és la ruleta pressupostària, només hi apareixen dos possibles objectius per part dels republicans. El primer té a veure amb la modificació del Codi Penal i la reforma del delicte de sedició i el segon amb l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat per part del PSC, després que és més que evident que Junts per Catalunya no els votarà.

Que Pedro Sánchez des de Brussel·les hagi donat allargues assenyalant que li falten suports parlamentaris per modificar el Codi Penal, és fals, perquè els té de sobres. Una altra cosa és que pensi que és un peatge que si se'l pot estalviar, millor que millor. Que Oriol Junqueras li hagi tornat a recordar que el clima de confiança es construeix sobre tots els aspectes al mateix temps és l'exemple que res no està tancat. Una altra cosa és que les expectatives sobre aquesta reforma siguin exagerades. Si finalment es materialitza, que ningú no l'empaqueti, ni la relacioni amb la demanda de desjudicialització perquè, lamentablement, canviarà en molt poc la situació actual. Les tortuositats de l'alta justícia a Espanya són tantes, i d'això l'independentisme en té mostres sobrades, que si es tracta de fixar una condemna primer es miren els anys i després es busquen els delictes.

Col·lateralment hi ha el tema dels pressupostos catalans que el govern d'Esquerra voldria, sens dubte, aprovar però que des de la seu de Calàbria no hi ha exactament la mateixa percepció i tampoc no veuen malament una pròrroga pressupostària. El PSC és aquí, esperant el torn i veient com obté el millor tall d'una situació política que l'ha situat en el centre del quadrilàter i en la qual hi guanya en qualsevol circumstància. Si Esquerra el busca, els socialistes es podran anotar un paper important en l'estabilitat i la responsabilitat davant d'una situació difícil. Si no el busca, la portaveu socialista Alícia Romero ja ha posat a sobre de la taula la possibilitat d'una moció de censura.