L'anunci de dimissió del primer ministre britànic, Boris Johnson, no se li ha posat gens bé al segon referèndum d'independència d'Escòcia. Els plans de la ministra principal d'Escòcia i líder del Partit Nacional Escocès (SNP), Nicola Sturgeon, de convocar-lo per al 19 d'octubre de 2023 han ensopegat amb la campanya interna dels tory per a l'elecció del nou inquilí del 10 de Downing Street i la que encapçala tots els pronòstics, la secretària d'Estat d'Afers Exteriors, Liz Truss, ha estat aquest diumenge taxativa i l'ha rebutjat rotundament.

Truss, que ha de guanyar encara la candidatura davant l'exministre d'Economia Rishi Sunak, apareix com a clar favorit en rebre el suport de l'ala més conservadora del partit i del mateix Johnson. El seu posicionament en contra del referèndum escocès és un canvi significatiu respecte als últims inquilins de 10 de Downing Street que s'havien pronunciat amb més cautela. Aquesta posició havia estat el full de ruta de Theresa May i del mateix Johnson per no rectificar la postura de David Cameron que va autoritzar la seva celebració el setembre de 2014 amb el resultat de sobres conegut en contra de la independència.

Veurem quina és la posició de Sturgeon que ha deixat clar que, en aquesta ocasió, el seu govern té intenció de portar-lo endavant li sembli bé a Londres o no. Fonamentalment, perquè considera que ha passat gairebé una dècada des de l'anterior consulta i, a més, que les condicions polítiques van canviar radicalment amb el referèndum del Brexit que va comportar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. El fet que a Escòcia s'imposés la permanència a la UE ha generat, a més, un corrent de simpatia a Brussel·les que Sturgeon ha sabut aprofitar.

En més d'una ocasió he assenyalat que Catalunya s'hauria d'alinear amb Escòcia en aquest moviment del tauler europeu ja que aconseguiria fixar també la mirada de la comunitat internacional. Ni Junts ni Esquerra no han demostrat cap entusiasme sobre això: els primers perquè sostenen que ja es va celebrar l'1 d'octubre de 2017 i els segons perquè no figura en el seu full de ruta. Els cert és que més enllà d'estar en contra, cosa perfectament legítima, tampoc saben com completaran la promesa del president Pere Aragonès en el debat d'investidura de completar la independència en aquesta legislatura. Avui sona com un brindis al sol i Esquerra no es mou en aquesta direcció. No té un camí traçat tampoc Junts que sembla tenir-ne prou amb criticar el que fa ERC.

I així es marquen uns als altres fent bo aquell refrany de "consejos vendo y para mí no tengo".