A mesura que passen els dies i Vladímir Putin té un ampli control sobre el perímetre d'Ucraïna, però no pas total sobre alguna de les seves principals ciutats, la capital Kíev entre d'altres, s'estan produint quatre coses: el president rus incrementa la retòrica bèl·lica, i ha parlat el quart dia de guerra de posar en estat d'alerta totes les forces nuclears; l'opinió pública russa està dividida respecte a la guerra que ha iniciat Putin a Ucraïna, d'aquí les manifestacions que s'estan produint en contra seva a diverses ciutats russes començant per Moscou; la Unió Europea s'implica en la guerra i més enllà de les sancions econòmiques subministrarà armes a les tropes de Volodímir Zelenski, i Alemanya, a través del seu nou canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz, ha anunciat un increment de la despesa militar fins a arribar al 2% del PIB. Finalment, la neutral Suècia ha decidit enviar ajuda militar a Ucraïna en una iniciativa política de gran abast i sense precedents.

Encara que costa molt saber del cert el punt exacte del conflicte militar, la situació no sembla estar en el lloc desitjat per Putin, que si bé potser va calcular bé la capacitat militar de l'exèrcit ucraïnès potser no va valorar prou la mobilització de resistència civil que s'està produint. Estem davant d'un conflicte més cruent del que inicialment es podia pensar i això, fins i tot, potser al despietat Putin li ha introduït una variable política que no preveia. Sobretot, perquè el front interior pot acabar sent un polvorí de protestes ciutadanes si continuen morint en percentatges importants soldats russos.

Tota aquesta situació bèl·lica ha coincidit amb les primeres manifestacions importants en contra de la guerra —seria millor dir en contra de Putin perquè el conflicte bèl·lic només el vol un dels dos bàndols en discussió— la més important de les quals ha tingut lloc a Berlín, on almenys unes 100.000 persones s'han concentrat en suport d'Ucraïna davant la porta de Brandenburg. En un format més reduït també s'han produït aquest diumenge diverses manifestacions en altres capitals europees com, per exemple, a París, Londres, Roma o Lisboa.

Aquesta resposta europea no ha tingut fins ara una rèplica similar a Barcelona, capital en altres moments de grans mobilitzacions a favor de la pau com les que es van produir el 2003 després de la invasió de l'Iraq. És de preveure que el Govern, el Parlament i les diferents entitats seran capaços d'unir esforços perquè més enllà dels actes de petit format de solidaritat amb la població ucraïnesa resident a Catalunya que s'han produït fins ara —aquest mateix diumenge la consellera Alsina a Guissona— hi hagi un gran acte de repulsa contra Vladímir Putin i el seu desvetllat i perillós imperialisme.