Encara que els crítics amb Pedro Sánchez han decidit esperar que s'hagin celebrat les eleccions basques i gallegues del proper dia 25, ja és bastant evident que el PSOE es troba a un pas d'una fractura històrica. Mai un ampli grup de barons no havien fet un torcebraç públic tan evident per tombar el secretari general. En aquests moments, tot apunta que els socialistes han decidit passar de la fràgil cohabitació en la qual es trobaven després de dos mals resultats electorals (20-D i 26-J) a la batalla en camp obert amb l'objectiu prioritari d'esmenar la posició de Sánchez en la investidura de Mariano Rajoy i també de qualsevol altre candidat que presenti el Partit Popular.

El fet que la batalla estigui desencadenada i que al capdavant de la insurrecció hi hagi ni més ni menys que la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, no pressuposa necessàriament la derrota de Sánchez. Al secretari general li queden ressorts de poder suficients o, almenys, significatius en controlar una part de l'aparell per plantar cara, sobretot si la posició dels díscols es continua basant, com fins ara, a facilitar la investidura de Rajoy, fer una enganyifa d'acord com el de Ciutadans i passar a l'oposició al Parlament. Encara que velles estrelles del socialisme i barons importants, a més de Díaz, com Fernández Vara, han iniciat un camí de no retorn en la croada contra Sánchez cal veure quina seria la posició de quadres importants que no s'han pronunciat i, en darrera instància, de la militància si el secretari general del PSOE decidís jugar-s'ho al tot o res amb els que volen desplaçar-lo.

A més, hi ha un element sempre imprevisible en Susana Díaz, tota una d'experta a fingir amb fer un pas endavant i retirar-se poc després, acostumada com està que les coses que l'afecten es facin per aclamació i sense rivals. Sánchez coneix aquest taló d'Aquil·les de la lideressa andalusa i per això no ha tremolat en la seva actuació fins ara. Encara que les eleccions basques i gallegues no seran ni de bon tros definitives en aquesta batalla, és evident que els resultats acabaran tenint-hi importància. El millor escenari per a Sánchez és avui el més difícil: que el PP no tingui majoria absoluta a Galícia i es pugui confeccionar un govern del canvi, i que el PSE sigui decisiu en un executiu del candidat a la reelecció a Euskadi, Íñigo Urkullu. Aquests dos resultats li donarien fortalesa per a la batalla socialista al comitè federal que se celebrarà després dels comicis autonòmics. Serà llavors quan Sánchez s'hi jugarà el ser o no ser.