Al final, el govern de Pedro Sánchez i el seu ineficaç ministre de Justícia han hagut de recular i acceptar que el pols que havien fet al Consell General del Poder Judicial estava perdut i, en conseqüència, retirar del Congrés dels Diputats la reforma per rebaixar les majories exigides per a la renovació de l'organisme. No es podia haver fet tan malament, ni amb tan males arts, per perdre per golejada una batalla política i judicial transcendental que deixa l'executiu espanyol desarborat i als peus dels cavalls en el litigi amb l'alta magistratura. El que va començar sent a l'inici de la legislatura una pugna entre el PSOE i Podemos d'una banda i el PP per l'altra per revocar un organisme caducat des de fa temps com el CGPJ ha desembocat en una batalla campal en la qual intel·ligentment els populars s'han col·locat en un segon pla i han deixat que Sánchez i Pablo Iglesias s'estavellessin sols a Brussel·les amb la seva proposta de rebaixar les majories parlamentàries i així poder renovar el màxim organisme dels jutges.

Tres associacions judicials van protestar a Brussel·les argumentant que era un atac a la seva independència i que el poder polític, o sigui el govern, el que volia era controlar el poder judicial. Un argument sens dubte guanyador als despatxos comunitaris en els quals de poc va servir explicar que era just el contrari: no podia ser que el CGPJ fos ostatge del Partit Popular, que en un entramat teixit durant dècades ha aconseguit embastar un repartiment dels càrrecs absolutament favorable. Així, des dels temps d'Aznar, el PP sempre ha practicat la mateixa política respecte al Consell del Poder Judicial: bloquejar els canvis quan és a l'oposició, propiciar-los quan és al govern. Es dona en aquests moments la circumstància que, malgrat que l'organisme està en funcions des del 4 de desembre del 2018, s'han continuat fent nomenaments com si res fins al passat 30 de març, en el qual el BOE va publicar el que abans havia aprovat el Congrés i el Senat i que limita les seves funcions a quan als seus membres els hagi vençut el mandat.

La victòria dels jutges sobre el govern no és fútil i tindrà conseqüències. En primer lloc, reforça la posició dels magistrats que des d'importants posicions del CGPJ, del Suprem i de l'Audiència Nacional han estat darrere de l'operació de fer primer un pols al govern espanyol, després de mantenir-lo durant un període llarg de temps i, finalment, sortir-se amb la seva. A més, Pedro Sánchez s'ha quedat sense pla B per a aquesta legislatura i per a un escenari que sigui diferent en el futur falta molt temps. Les actuals estructures surten reforçades i el govern espanyol ha demostrat que és un executiu de perfil tan pla i amb tan poca capacitat per sortir-se amb la seva que, per exemple, carpetes com la de la modificació del Codi Penal per modificar el delicte de rebel·lió o els masegats indults acaben sent veritables Everest per a un executiu mancat d'estratègia i només pendent del dia a dia.

I com a final i més preocupant, les plomes que deixa el poder polític en la batalla. Paradoxes del moment: l'esquerra té aparentment més poder que mai i els fils del poder real els mou la dreta. I el que és pitjor: els primers, de vegades, sembla que no se n'adonen.