A divuit dies per a l'inici del curs escolar, el Departament d'Educació ha avançat una sèrie de mesures per mirar d'impedir la vaga convocada per al primer dia de la tornada a classe o, si més no, temperar-ne l'impacte. El moviment del departament que lidera Esther Niubó té tres potes: en primer lloc, habilitarà més aules d'acollida per facilitar la integració intensiva i accelerar l'aprenentatge dels joves nouvinguts a Catalunya. En segon lloc, s'incorporaran tècnics sanitaris a la meitat de les escoles per atendre les necessitats dels nous alumnes i, finalment, Educació treballa en una sèrie de mesures addicionals que tindran per objecte millorar les condicions laborals dels docents.
Tot apunta que aquest paquet de mesures és bàsicament fruit de les reunions que s'han tingut amb directors, docents i professionals, ja que la negociació pròpiament dita amb els sindicats no ha existit, segons ells mateixos han anat assenyalant des que van acabar les classes, el passat mes de juny. A això se sumen els compromisos ja acordats i que substancialment són al voltant de 65 aules d'acollida noves, un augment salarial d'uns 700 euros bruts anuals, reducció progressiva de ràtios i burocràcia i uns 1.700 professionals nous per a l'educació inclusiva. Com qualsevol moviment en una negociació tan complexa com aquesta, caldrà esperar a conèixer un detall molt més concret de les noves mesures anunciades, ja que són encara molt imprecises.
El fet que quedin fora de la proposta coneguda qüestions relacionades amb les principals reivindicacions laborals permet pensar que la vaga del 8 de setembre als centres públics, convocada el passat mes de juliol per l'Assemblea Educativa de Catalunya amb representants dels sindicats USTEC, CGT, Intersindical CNT i COS, és molt difícil que s'acabi desconvocant. De fet, la portaveu de la USTEC ja s'ha pronunciat aquesta setmana en aquesta direcció. Un altre factor afegit en aquest conflicte que també dificulta la solució és l'absència d'un lideratge clar en el col·lectiu, més enllà de la mateixa assemblea, ja que tots els sindicats que han tancat un acord amb el departament han acabat agafant-se els dits.
Tenint en compte que les eleccions sindicals serien al març, una inestabilitat fins aquella data és gairebé condemnar els escolars catalans a un curs ple d'incerteses
Per si tot plegat no fos prou complex, hi ha un altre element que plana per sobre de qualsevol decisió i que estarà cada vegada més present: la celebració de les eleccions sindicals del professorat de l'ensenyament públic no universitari de Catalunya, que encara no estan convocades, però que haurien de celebrar-se el març de 2027. Per tant, cap dels principals sindicats vol aparèixer com a contemporitzador amb l'administració i tenen moltes coses a defensar. Començant per la USTEC, que després de la patacada que va patir abans de l'estiu necessita defensar la seva posició de primera força i una posició conciliadora podria penalitzar-lo a la vista de la posició de les assemblees i les votacions amb urna.
Malgrat això, l'obligació del departament és intentar tancar un acord i acostar-se a les demandes que se li han plantejat. Tenint en compte que les eleccions sindicals serien al març, una inestabilitat fins aquella data és gairebé condemnar els escolars catalans a un curs ple d'incerteses. Això per no parlar dels problemes ja coneguts, com són els resultats acadèmics insuficients —amb retrocessos en matemàtiques, comprensió lectora i ciències—, el fracàs de PISA, el retrocés en el català, l'arribada d'alumnes durant el curs que genera una elevada matrícula viva en determinats centres i les infraestructures deficients amb aules sense la climatització adequada.
I tot això no té pinta d'anar a millor, ja que les condicions van en la direcció contrària.