Ha mort a l'edat de 71 anys a la seva casa de Teià, al Maresme, Toni Batllori, dibuixant, o més ben dit ninotaire, irrepetible, dotat d'una habilitat fora del comú a l'hora de retratar en només quatre vinyetes la informació política més destacada de la jornada. Els seus Ninots no eren només una tira de sàtira política. Això ho han fet d'altres abans i molts més ho continuaran fent. Batllori apareixia a mitja tarda, primer a la redacció del carrer Pelai i més tard a la Diagonal, i en no més de dues hores feia l'editorial de la secció de política de La Vanguardia, que acabava sent l'editorial del diari.

No era estrany veure els polítics més preocupats pels dibuixos del Batllori que no pas per les informacions que anaven sota de la tira. Quan Alfredo Abián em va proposar d'incorporar-lo a la secció de Política el 1994 i que fes una tira diària, va ser tota una novetat en la premsa barcelonina d'aquells moments. Treballar amb ell era enormement fàcil, com van poder comprovar anys després els periodistes que diàriament van continuar fent-ho i amb qui debatia i fins i tot millorava la seva informació. De tots ells, Jordi Barbeta era el més admirat i estimat per Batllori. Són els anys del diari en català, quan el diari fa una aposta per la llengua però també per intentar arrelar-se en el catalanisme.

Els Ninots de Batllori tenien un gran avantatge: tothom els entenia. Era on més s'hi observava la seva cultura política i la seva intel·ligència. Era incisiu, no ofensiu; era agut, no àcid; era mordaç, no adulador. Un gegant amb el plomí i un escriptor concís i capaç de trobar les paraules adequades. La fama li va arribar molt aviat i ràpidament els polítics, però també els periodistes i la gent en general, van començar a comentar: "Has vist el Batllori". No conec gairebé cap de les personalitats públiques rellevants, en els anys que jo era l'encarregat de rebre les peticions, que en un moment o un altre no demanessin si podien tenir algun dels seus dibuixos perquè n'eren el protagonista.

Va començar els Ninots el 1994 amb la generació dels Jordi Pujol, Felipe González, José María Aznar, Miquel Roca, Macià Alavedra, Josep Maria Cullell, Artur Mas, Pasqual Maragall, Joaquim Nadal, Raimon Obiols, Joan Reventós, Aleix Vidal-Quadras i Jorge Fernández. I per les seves vinyetes hi han desfilat tots els que han estat alguna cosa al món de la política. Entre el primer dibuix, el 15 d'octubre del 1969 a Patufet, i l'últim d'aquest dissabte 7 de gener del 2023, han transcorregut més de 54 anys. Una vida en la qual s'ha guanyat el respecte i l'admiració de tots. Només recordo un dia un malhumorat Aznar a l'altre costat del telèfon protestant per una tira de la guerra de l'Iraq. I se n'ha anat, amb el pinzell i els tirants, amb la mateixa discreció i elegància amb què arribava cada dia al diari.