Quan es confirmi aquest mes de novembre, amb la inflació de l'octubre passat a la zona euro es produirà un fet històric des que existeix la moneda comuna, i és que Eurostat marcarà els dos dígits en confirmar que els preus han crescut un 10,7%. Un percentatge evidentment ingestionable per a la majoria de les economies domèstiques que no arriben a la cistella de la compra, perquè, a més, si s'entra en el detall dels augments s'observa que els aliments, l'alcohol i el tabac haurien pujat un 13,1%.

La pujada del BCE dels tipus d'interès al 2%, que potser no serà l'última, en línia també amb les mesures adoptades per la Reserva Federal, pretén aturar la desbocada inflació, però com que en economia les coses no són lineals i hi acaba havent vasos comunicants veurem què passa amb la recessió quan es donin a conèixer les dades de l'últim trimestre d'aquest any i primer del 2023.

Veurem si Christine Lagarde encerta el punt exacte i el Banc Central Europeu, en el seu afany per rebaixar la inflació i tornar al que era el seu objectiu estàndard en els inicis d'una inflació del 2%, no provoca un col·lapse fins i tot més gran de l'economia. La primera mesura de pujada dels tipus d'interès ha ocasionat la revisió de la gran majoria de les hipoteques perquè estan a un interès variable. Això està provocant, en molts casos, una revisió de les condicions amb les entitats bancàries que, a la pràctica, es tradueix en un període de temps més gran pagant la quota mensual.

La inacabada guerra a Ucraïna ha deixat el món de cap per avall i Rússia ha col·locat Europa sobretot en una situació enormement complicada. D'una banda, l'augment dels preus de l'energia; per una altra, l'amenaça de talls de gas a diferents països de Centreeuropa. Alemanya es ressent d'aquesta alta inestabilitat i, en conseqüència, tota la zona euro. Es redueix el consum, es contrau l'economia i la sensació d'una societat esgotada enmig de nombrosos conflictes fa que augmenti el pessimisme. Ningú no sap quan acabarà el conflicte armat, però és evident que no es veu el final a l'horitzó.

Se li demana a la ciutadania que s'estrenyi la bossa, que s'oblidi de recuperar el cost de la vida perdut, quan ella mateixa veu que la crisi no afecta tothom per igual. Els governs han de ser sensibles a l'empobriment de les classes mitjanes i a l'augment desbocat dels índexs de pobresa. No tot és macroeconomia quan amplis sectors de la població no poden ni menjar.