Els òrgans dirigents de la CUP-Crida Constituent han decidit mantenir l'esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat, cosa que equival, de fet, a retirar el seu suport al Govern. El procés polític que seguia Catalunya des del 2012, amb quatre mobilitzacions gegantines al carrer i dues eleccions per entremig, fa aigües pel costat més imprevist i diversos mesos després del 27 de setembre es fa evident el que molts deien en veu baixa: els 72 diputats, la majoria absoluta de la Cambra catalana, és una fal·làcia, ja que els deu de la CUP tenen la seva agenda pròpia i deixaran de sumar amb els 62. La investidura fallida del president Mas va ser el primer exemple, les 60 votacions perdudes al Parlament en el dia a dia de la legislatura, l'incompliment del document que donava pas a la investidura de Carles Puigdemont l'últim engany i el retorn dels pressupostos del vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, un càlcul erroni, perquè difícilment els pressupostos podien ser més socials i més rigorosos.

Però la CUP, incòmoda des del primer dia amb la posició central en què l'ha situat l'aritmètica parlamentària, ha decidit abandonar la majoria amb la qual es va comprometre al gener i, seguint un acord posterior de la seva assemblea, rescindir el pacte. És evident que no és una notícia menor, per més que els portaveus cupaires provin de rebaixar-la i de traslladar la impressió que no passa res. Passa i és important. És possible que al món polític de la CUP sigui com ells ho plantegen però al parlamentarisme modern la pèrdua d'una votació de pressupostos és molt important. I Junts pel Sí no pot regir-se per les regles de la CUP sinó per les de les dues formacions que li donen suport, Convergència i Esquerra Republicana.

Assistirem a partir d'ara a un intent de passar-se la culpa d'uns a d'altres. Fins i tot, un portaveu de la CUP recriminava al departament d'Economia que hagués presentat els comptes a la Cambra catalana sense haver-los negociat abans. És una versió interessada, ja que va ser just al revés i a tots els intents de Junqueras de negociar sempre rebia la mateixa resposta: que els portés al Parlament i que allà els negociarien. D'allà la sorpresa quan van presentar l'esmena a la totalitat i el discurs del vicepresident demanant a la CUP que la retirés i en permetés la discussió, partida per partida, per ajustar les discrepàncies i no rebre un tracte inferior al de l'alcaldessa Ada Colau amb els de l'Ajuntament de Barcelona.

La imminent cita amb les urnes a Espanya i la incertesa dels resultats, així com la campanya que hi ha per davant, postergarà, segurament, les decisions a adoptar a Catalunya. Tant Puigdemont com Junqueras rebutgen una nova convocatòria electoral a la tardor. Caldrà veure com es recomponen majories parlamentàries i, potser, explorar altres vies encara que avui no es veu en l'horitzó cap força política que permeti mantenir l'agenda de l'actual Govern. S'obre un temps nou.