Pablo Iglesias no és el primer que acaba malament amb el successor prèviament designat i obre un cisma intern en l'organització política corresponent. La gestió dels egos, les agendes diferents, els equips de col·laboradors, l'envaniment o, simplement, les ganes de trencar amb el passat provoquen una situació molt difícil de gestionar i que de facto sol acabar en una ruptura educada. També, col·lateralment, en una guerra pública, més o menys verbalitzada però fàcilment reconeixible, que no permet tornar al passat però en la qual el polític que ha ungit busca marcar les màximes distàncies.

Li va passar d'una manera ostensible a Felipe González amb Zapatero i més tard amb Pedro Sánchez o a José María Aznar amb Mariano Rajoy, com a casos més assenyalats. A Catalunya, on les coses solen ser menys estridents, les diferències entre Artur Mas i Carles Puigdemont també són conegudes de sobres. González va encunyar, per definir les relacions dels presidents sortints amb els seus successors, la següent frase: "Som com uns grans gerros xinesos en apartaments petits. No es retiren del mobiliari perquè se suposa que són valuosos, però estan sempre destorbant". Era fàcil dir-ho en tercera persona però estava parlant de la seva situació.

Aquest divendres, Iglesias ha enfilat Yolanda Díaz sense cap mirament, acusant-la de posar-se de perfil davant dels problemes de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, per les rebaixes de condemna als agressors sexuals en aplicar-se la denominada llei del només sí és sí. "Posar-se de perfil quan trinxen una companya no només és miserable i covard, sinó políticament estúpid". Prèviament, Díaz havia deixat a Montero amb foc alt al gratinador de la crítica per una llei especialment mal feta en assenyalar que calia deixar treballar al Tribunal Suprem i esperar uns dies per tenir una resposta a com s'interpreta la llei. Certament, una resposta insuficient i massa distant davant d'un problema que està afectant seriosament la carrera de la ministra d'Igualtat.

Aquest dissabte, comunistes valencians han interromput la vicepresidenta Yolanda Díaz mentre participava en un acte de la seva nova plataforma Sumar i assegurava que s'havia deixat la pell per aprovar la reforma laboral. Fa uns dies, Juan Carlos Monedero assenyalava sense embuts que designar Yolanda Díaz successora de Pablo Iglesias va ser un error. Les recents eleccions andaluses ja van evidenciar que si l'espai a l'esquerra del PSOE compareixia separat a les urnes el resultat era molt pitjor per la llei D'Hondt. I això acaba afavorint el PP i Vox.

Bé que ho sap Pedro Sánchez, que li ha donat fins ara tota el peixet del món. Però el president és un killer i es fa impredictible saber les seves veritables intencions amb Podemos i Sumar, just en un moment en què aparentment està virant a l'esquerra en donar per perduda una part del centre. Però amb Sánchez tot és temporal.