Mentre a Washington la nova directora del Fons Monetari Internacional, la búlgara Kristalina Georgieva, alerta d'una desacceleració aquest mateix any en gairebé el 90% del món i que el creixement se situarà en la seva taxa més baixa des de principis de la dècada; quan a París l'OCDE detecta signes de fatiga a l'economia espanyola, que no és cap altra cosa que dir eufemísticament que Espanya no està preparada per al que ve ja que el seu endeutament és ja superior al PIB, el sistema de pensions està trencat, el turisme i el totxo continuen sent els únics motors l'economia i l'atur està a punt d'iniciar una perillosa pujada... el president del govern espanyol en funcions prossegueix la seva escalada de promeses per tot el territori.

Aquest dimarts, Sánchez, aliè a tot, en un acte electoral a Jaén amb dinar inclòs, ha promès reduir el nombre de jornades treballades per cobrar el subsidi de l'antic PER. La vella recepta socialista a Andalusia i que tan bons resultats comporta... si la gent no es queda a casa. Ho ha aunciat de la mà de la seva adversària irreconciliable, Susana Díaz -la campanya té aquestes coses- i els beneficiats són uns 57.000 andalusos i uns quants milers d'extremenys. La vigília, la promesa havia estat pujar les pensions al desembre, encara que el govern estigui en funcions, d'acord amb l'IPC.

Caldrà veure quina promesa té per a aquest dimecres que visita Catalunya, on celebrarà un acte a l'Hospitalet de Llobregat, el feu de la potent Núria Marín que no té en aquests moments ningú que li pugui plantar cara ni dins ni fora del PSC i situada, actualment, en un discret -i intel·ligent- segon pla. Potser el finançament autonòmic? Per si de cas, recordar que s'havia d'haver aprovat el 2015 i no se n'ha sabut res. O potser les Rodalies, que estaven en una pluja de milions que anava a rebre Catalunya i que mai no van arribar?. Ni amb Rajoy ni amb Sánchez. En part, n'hi hauria prou que es comprometés que les inversions en infraestructures que figuren als pressupostos es complissin i que no es visqués la vergonya de l'últim any, que va situar l'execució pressupostària a Catalunya en el 66% i a Madrid en el 114%. Es va saber al juliol i ningú no es va escandalitzar a la capital espanyola.

Tampoc no sembla probable que parli Sánchez d'una amnistia dels presos polítics si la sentència és condemnatòria, una demanda mínima en aquests moments no només de l'independentisme sinó també dels comuns. No queden gaires més promeses ja que o són molt menors o estan també cremades d'etapes anteriors. Llavors, vindrà a parlar de convivència i de llei, dues receptes que són últimament un clàssic, juntament amb que l'independentisme ha de condemnar la violència com si alguna vegada no ho hagués fet. Però alguna cosa més haurà de fer el candidat si vol remuntar les enquestes i sortir de l'embolic en què igual s'ha posat amb una convocatòria electoral merament tàctica i innecessària. Jugar a la ruleta electoral permanentment té aquestes coses. De vegades, igual et cremes.