L'última visita d'Oriol Junqueras al complex del palau de la Moncloa que consta a les hemeroteques va ser el juliol del 2016 com a vicepresident d'Economia del Govern de Carles Puigdemont. No seria, però, per reunir-se amb Mariano Rajoy, sinó amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, i a la trobada s'hi afegiria, després, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Han passat deu anys d'aquella cita, quatre anys de presó pel mig i moltes altres vicissituds, tantes que semblava que la carrera política de Junqueras descarrilaria. No ha estat així i, aquest dijous, el president d'Esquerra Republicana tornarà a la Moncloa i ho farà amb la millor disposició del president Pedro Sánchez, que el rebrà per tancar formalment l'anunciat acord de finançament singular per a Catalunya. Encara ho farà pesant damunt seu una injusta inhabilitació per a càrrec públic, ja que l'indult del govern espanyol del juny del 2021 als presos polítics independentistes només els va permetre abandonar la presó, però els va mantenir la seva condició de no elegibles, d'acord amb la sentència del Tribunal Suprem. Per ocupar càrrec electe o formar part d'un Govern cal un nou indult que els aixequi la inhabilitació, cosa, en aquests moments, perfectament factible.

De l'acord, en sabem, segons Esquerra, que el nou model de finançament suposarà uns 5.000 milions d'euros extres per a Catalunya i que es preservarà l'ordinalitat, un autèntic cavall de batalla aquests anys. L'anomenat principi d'ordinalitat consisteix a blindar que una comunitat autònoma ocupi el mateix lloc en la classificació d'autonomies que més aporten al sistema i entre les comunitats que més reben. Segons les últimes dades disponibles, que són les del 2022, Catalunya va ser aquest any, de nou, la tercera comunitat que més ingressos per càpita va aportar al sistema, després de Madrid i les Balears, i la desena en recepció de recursos. Oriol Junqueras ha assegurat repetidament que si Catalunya és la tercera comunitat a aportar ha de ser la tercera a rebre, i aquesta ha estat una part important del cor de la qüestió d'aquests últims mesos. La posició de la vicepresidenta i ministra d'Economia, María Jesús Montero, era un obstacle, ja que entenia que feia minvar les seves ja debilitades opcions com a candidata a la presidència de la Junta d'Andalusia.

Esquerra creu que, tot i que no es complirà la idea d'un sistema de concert econòmic, la seva posició és sòlida i defensable

Esquerra diu que ha guanyat aquest torcebraç i d'aquí la seva satisfacció davant la trobada Sánchez-Junqueras. Més ambigüitat hi ha hagut fins ara en la cessió de l'IRPF, que també reclamen els republicans com a imprescindible perquè Catalunya assumeixi la recaptació i gestió completa de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) al seu territori, una mesura pactada amb el govern central i clau per a un finançament autonòmic propi. Amb aquestes tres victòries, Esquerra creu que, encara que no es compleixen aquelles explicacions que es van donar el 2024 per investir Salvador Illa com a president i que se sustentaven en el fet que Catalunya tindria, a la pràctica, un sistema de concert econòmic, tot i que amb un nom diferent, la seva posició és sòlida i defensable a l'hora d'explicar l'acord assolit. Ara falta conèixer si la lletra petita de l'acord té la mateixa música que els grans titulars, cosa que començarem a conèixer en detall en les hores que venen.

El tercer actor en disputa, Junts per Catalunya, ja s'ha avançat i ha expressat que no acceptarà una rebaixa al model de finançament que no sigui un concert econòmic i ha apel·lat Junqueras a defensar les seves posicions d'abans. No només això, sinó que ha anunciat que tot el que sigui menys que això no comptarà amb els vots de Junts, ja que només d'aquesta manera, entenen, es pot posar punt final al dèficit fiscal i a l'empobriment de la classe mitjana catalana. La posició de Junts no és un tema menor, ja que si la mantenen en el temps, l'acord de Sánchez i Junqueras seria paper mullat: no comptaria amb el beneplàcit del Congrés dels Diputats, que és imprescindible per a la seva aprovació, atès que s'ha de tramitar com a projecte de llei. Però això, serà, en qualsevol cas, més endavant. En clau catalana, els pressupostos de Salvador Illa podrien tirar endavant, perquè Junqueras desbloquejaria la seva negativa fins que hi hagués tancat un acord de finançament i els Comuns se sumarien ràpidament a la redacció d'aquests. Illa tindria, així, els seus primers pressupostos en pocs mesos i una capacitat de maniobra inversora més gran de la que ha tingut fins ara, en què s'ha mogut amb pròrrogues dels comptes de Pere Aragonès.