Tres són les notícies que ha proporcionat Oriol Junqueras aquesta setmana: en primer lloc, que la condonació del FLA que finalment aprovarà el govern espanyol no té res a veure amb l'aprovació dels pressupostos de l'Estat i que, en conseqüència, Pedro Sánchez ja pot començar a córrer amb el finançament autonòmic si vol disposar dels set vots d'Esquerra Republicana per a uns possibles comptes públics espanyols. En segon lloc, la desautorització a Gabriel Rufián respecte a la seva proposta d'una candidatura d'esquerres a Espanya en la qual participés d'una manera o l'altra Esquerra. I, en tercer lloc, el calbot a la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per la seva posició en el finançament singular per a Catalunya i que l'andalusa bloqueja sense que ningú, aparentment, la cridi a l'ordre.

Totes elles tenen un fil conductor per a Junqueras, recuperar una posició política que Esquerra va perdre a Catalunya després de les últimes eleccions catalanes, en les quals va passar a ser tercera força política i va obtenir només 20 diputats. Això després d'haver disposat Pere Aragonès del Govern en solitari, cosa que lluny d'aprofitar els republicans només els va servir per enfonsar-se electoralment, en part, per un important dèficit de gestió. El retornat president d'Esquerra dona, amb aquest imminent inici de curs, per acabada aquesta etapa —també d'una gran convulsió interna— i està pilotant personalment tant les negociacions amb Pedro Sánchez com amb Salvador Illa.

Respecte als pressupostos a Espanya i a Catalunya, la posició de Junqueras és que són a anys llum de poder plantejar-se avalar-los. El finançament singular és l'escull i, més enllà d'altres qüestions no menors, el gran obstacle continua sent el de l'ordinalitat, un principi que es predica en la relació entre comunitats autònomes en virtut del qual una autonomia —en aquest cas Catalunya— no ha de perdre posicions en el nivell de renda per càpita a conseqüència de l'aplicació dels mecanismes d'anivellament entre comunitats. Això és transcendent per no passar d'una de les primeres posicions a una de les últimes, com ha passat en els últims anys.

Després de la bilateral entre governs celebrada a Barcelona, si alguna cosa ha quedat clara a Junqueras és que de la dita al fet hi ha un gran tret

En aquesta mateixa línia, exigeix que l'Agència Tributària de Catalunya no estigui subordinada a l'Agència Estatal d'Administració Tributària. Per conèixer el nivell real de compromís del PSOE i de Pedro Sánchez, abans de les vacances d'estiu va presentar una iniciativa legislativa per reformar la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) i la llei de cessió de tributs. Junqueras busca amb això amarrar el PSOE i la Moncloa, conscient que, atesa la fragilitat de Sánchez, necessita comptar amb el suport republicà al Congrés dels Diputats. Després de la bilateral entre governs celebrada a Barcelona, si alguna cosa ha quedat clara a Junqueras és que de la dita al fet hi ha un gran tret.

Respecte a la proposta d'una candidatura d'esquerres en unes eleccions patrocinada per Rufián, Junqueras l'ha enterrat definitivament. Ni el satisfà, ni creu que sigui el millor moment per a això. El president d'Esquerra ha utilitzat guant de seda per no desaprovar directament el seu home a Madrid, però no ha deixat marge per a l'especulació. Ni la veu possible, ni hi participarà Esquerra. L'agenda de Junqueras passa per reflotar Esquerra, no per dedicar temps i energies a altres qüestions.