La detenció del president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar, ha estat una notícia però no una sorpresa. Des de feia mesos tothom especulava amb l'arrest de qui ha estat un dels personatges més importants i tèrbols del futbol, i per extensió de l'esport, espanyol i internacional. Implicat en diversos casos de corrupció, l'home que ho ha estat tot al món del futbol durant tres dècades i que ha fet i desfet al seu aire passarà fins al dijous en què prestarà declaració, almenys, un parell de nits als calabossos. Després veurem què acaba decidint el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz i quina és la seva situació processal.

En tot cas, no deixen de ser cridaneres dues coses: el silenci esportiu i el silenci polític. En el primer cas, es tradueix en la suspensió de l'assemblea general de la Reial Federació Espanyola de Futbol que, entre altres coses, havia de procedir al sorteig del calendari de la primera i segona divisió. L'ajornament fins a nova data de l'assemblea dona una certa idea de vedat particular: detingut el president es cancel·la la reunió. Quan el raonable seria haver-la celebrat i, en tot cas, haver dut a terme el relleu de Villar. Una persona amb dues causes judicials obertes i ara detingut no pot conservar el mateix estatus, com si res estigués succeint. I els membres de federació haurien de ser els primers a no acceptar-lo per més favors que li deguin.

El segon motiu de reflexió és el polític. Tan propensos a fer-se fotos cada vegada que hi ha un triomf esportiu, ¿com s'ha d'entendre una única declaració del ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, assenyalant que les lleis són iguals per a tothom? Massa silenci per a una notícia que està en tots els mitjans de comunicació internacionals i a la qual se li ha donat pista des d'instàncies oficials i una immerescuda protecció quan el raonable era haver impulsat fa molts anys la substitució. La gran paradoxa és que la imatge de l'èxit esportiu el va protegir de tots els excessos. I avui l'olor que desprèn la seva gestió no és gaire diferent d'altres casos de corrupció semblants. I la protecció només dura, com hem vist en altres assumptes semblants, fins que l'implicat queda nu. I del Villar totpoderós avui només surt en el seu auxili Joan Gaspart, que mai no fa res de franc. Potser no és tant per amistat sinó perquè aspira a ocupar el seu lloc.