La decisió del Ministeri de Transports italià ordenant al port de Lampedusa que permeti el desembarcament de l'Open Arms hauria de ser l'inici del final de la crisi del vaixell després de dues interminables setmanes a la deriva. Els conats de violència, les amenaces de suïcidi i el perill a què el passatge es comencés a llançar al mar han estat fets determinants en una decisió on ha hagut d'intervenir la justícia italiana i que és possible que acabi provocant una crisi de govern si el ministre de l'Interior, Mateo Salvini, manté la seva posició bel·ligerant.

Encara que el focus està posat a Itàlia, ningú no se salva de la vergonyosa actitud adoptada pels països europeus i, d'una manera molt especial, els de l'arc mediterrani, ja que el drama ha passat davant de les seves costes. És molt fàcil mirar Itàlia i escandalitzar-se amb un ministre tan perillós com Salvini. Res d'això eximeix Espanya, que des del primer moment s'ha desentès del problema. Lluny queden les promeses del govern socialista i les crítiques a Mariano Rajoy per fer exactament el que avui fa Pedro Sánchez. I què dir de l'ordre que va donar fa un any d'acollir el vaixell Aquarius amb 630 immigrants a València acabat d'arribar a la Moncloa?

El president del Parlament Europeu, David Sassoli, ha exigit a Itàlia hores abans de la decisió del Ministeri de Transports el desembarcament immediat dels ocupants de l'Open Arms al·legant que era una emergència humanitària. Parlen els que no tenen responsabilitats executives i callen els que poden fer-hi alguna cosa. Acostuma a ser sempre igual. És més fàcil per a un polític desatendre les seves obligacions i, al contrari, opinar sobre les dels altres que no són de la seva competència. Acaba de tornar Ada Colau de vacances i el seu primer missatge ha estat sobre l'Open Arms i no sobre la crisi de seguretat que pateix Barcelona segons el seu tinent d'alcalde de seguretat, Albert Batlle, i que per a ella són fets esporàdics.

Governar és quelcom més que posar-se de perfil cada vegada que hi ha un problema, sigui a la Mediterrània o a Barcelona.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat