Dels molts discursos que s'han sentit aquestes últimes hores amb motiu dels actes convocats en complir-se un any de la injusta presó d'Oriol Junqueras i de Quim Forn ―una privació de llibertat extensible als Jordis (Sànchez i Cuixart) i als consellers Rull, Turull, Romeva i Bassa i a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell―, cap ha sonat amb la força del cantautor Lluís Llach, tot un referent moral de l'independentisme. L'exdiputat de Junts pel Sí va apel·lar des de la tribuna instal·lada davant la presó de Lledoners a la unitat estratègica de l'independentisme amb una força i convicció que no va deixar ningú indiferent. Les seves emotives paraules finals, "Us ho exigim! Us ho exigim! Us ho exigim!", cridades en to imperatiu han traspassat els murs de les presons i viatjat fins a les ciutats europees on hi ha membres del Govern a l'exili.

És possible que el punt d'inflexió en el sòrdid desacord que han mantingut des de fa un any llarg Carles Puigdemont i Oriol Junqueras no estigui tan lluny. Algunes persones estan treballant molt seriosament en això, conscients que no hi pot haver avenços per assolir la unitat estratègica de l'independentisme si no s'aconsegueix que supurin les ferides que hi ha obertes entre els dos líders independentistes. Cal girar full i donar per acabat com més aviat millor el tortuós any sense un rumb clar i sense una iniciativa política capaç d'il·lusionar els dos milions llargs de votants que han assistit escandalitzats als escrits de la fiscalia demanant més de 200 anys de presó per als presos polítics catalans i la cúpula d'Interior. I aquesta només pot arribar de la mà de la unitat d'acció, la que va permetre celebrar el referèndum de l'1 d'octubre.

En un llibre que sortirà a la venda ben aviat, que versa sobre Oriol Junqueras, titulat Fins que siguem lliures (Ara Llibres) i que ha escrit Sergi Sol, es relata com ha estat d'important l'entesa entre Puigdemont i Junqueras en els moments en què s'havien d'adoptar decisions transcendents en el Govern. No és Sergi Sol un observador neutral ―com destaquen Raül Romeva al pròleg i Xavier Vendrell a l'epíleg― i la seva proximitat a Junqueras li ha permès tenir accés a nombrosa informació i influir en moltes decisions. Per això, és més important el paper de lideratge que Sol atorga a Puigdemont, el reconeixement que sense la seva presència al capdavant del Govern, en aquest període tan decisiu, moltes coses no s'haurien pogut fer i que no escatimi elogis, per exemple, dels consellers Forn, Turull i Rull, els tres pertanyents a una formació política que no és la seva.

Sortir del sot on només hi ha divisió, deixar enrere la depressió, fer front als judicis on l'independentisme podrà presentar la seva causa pacífica davant el relat inventat de l'Estat, acordar els punts que han de servir de palanca per als nous temps i fer d'una vegada per totes política d'acord amb la majoria que hi ha al Parlament ja no és un només un objectiu. És una necessitat urgent.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat