El president de la Generalitat, Quim Torra, i el seu vicepresident, Pere Aragonès, van comparèixer aquest divendres en una conferència de premsa conjunta, després de llegir una declaració institucional, en la setmana més negra d'aquest Govern. Gairebé vuit dies ha durat el balanceig cap al precipici d'un executiu a qui li ha costat trobar el to entre actuacions policials desafortunades, afirmacions més que discutibles en actes de Govern, declaracions enceses al Parlament entre els dos partits de la majoria independentista que li donen suport i algun retret per whatsapp o als passadissos de la Cambra catalana. Sembla que aquest vaivé cada vegada més accelerat cap al despenyador s'ha aturat encara que si hem de ser sincers tampoc ningú no està en condicions d'assegurar que el perill de caure a l'abisme hagi desaparegut.

La primera prova de foc serà la sessió del Parlament de dimarts vinent a les 15 hores, quan continuarà el ple que va quedar ajornat aquest dijous. La discussió es reprendrà allà on es va quedar: la delegació de vot del president Puigdemont i dels diputats del seu grup parlamentari presos a Lledoners, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Fins que aquest ple no finalitzi no es podrà donar per conjurat el conflicte que ha afectat la majoria governamental. De l'acord d'aquest divendres en destaca el compromís de mantenir el pacte de legislatura, almenys, fins al dia que es facin públiques les sentències contra els líders socials i el Govern destituït pel 155. No és, per tant, un acord tancat el dia d'avui per als quatre anys de la legislatura ―mai no s'ha verbalitzat així― però tampoc no té una hipotètica data d'acabament fixada, ja que ningú no sap quan és el judici i menys quan es poden fer públiques les sentències.

Tant és així que, ara com ara, la celebració del judici es mou entre principis de l'any que ve o fins i tot després de les eleccions municipals si el govern de Pedro Sánchez ocupés el primer trimestre del 2019 amb la campanya d'unes eleccions generals a Espanya que avui ningú no descarta. En resum, en tractar-se d'un judici de diversos mesos, entre dos i tres, si els processos electorals van ocupant els buits del calendari que són lliures, podríem, en la versió avui més llunyana en el temps, no tenir sentència fins a finals del 2019 o principis del 2020. Molt temps per descartar que abans no hi hagi hagut una nova crisi a Catalunya atès el recel amb què es miren els dos partits del Govern.

Un últim comentari: de totes les crisis se'n surt sempre més debilitat. És aquest també el cas? Segurament sí, però com que ja van entrar al conflicte molt debilitats tampoc cal descartar que sigui un punt d'inflexió. El temps ho dirà.