El fet que una vegada i una altra es repeteixi la filtració de l'Audiència Nacional en el moment oportú de la campanya electoral no hauria de silenciar la condemna i la repulsa d'un comportament impropi de qualsevol instància judicial: però molt més en tractar-se, juntament amb el Tribunal Suprem, dels dos màxims nivells de la judicatura espanyola. En aquest cas ha estat el sumari de la denominada operació Judes, que acusa de terrorisme nou membres dels CDR, set dels quals són a la presó.

Sense entrar en consideracions definitives, ja que el sumari és una peça separada d'una causa que encara es desconeix i que és secreta, quatre comentaris: la peça general de la qual es parla té tot l'aspecte de no ser gaire diferent de la causa general practicada pel jutjat 13 de Barcelona que va actuar com a calaix de sastre a l'hora de disposar de màniga ampla per a la persecució de l'independentisme. Encara que al foli 1 l'Operació Judes s'inicia l'any 2019, hi ha escoltes del 2017 i 2018 que revelen una feina de recopilació d'informació i, sobretot, d'enregistraments, important. Encara que, en algun cas, escoltades totes elles, hi ha interrogants cridaners. Com el d'un dels detinguts, Ferran Jolis, a partir del minut 50:48 de la seva declaració davant del jutge, on es refereix "als companys de la Guàrdia Civil", moment en què el tallen en sec d'una manera fins i tot gens ortodoxa.

Segon, el suport de tot el que està transcrit, en molts casos, no existeix, i si existeix no s'adjunta. En conseqüència, sovint flota en l'aire una sensació de treball d'investigació una mica matusser. Tercer, hi ha un excés de literatura que sol suposar, gairebé sempre, que el més probable és que faltin proves. Això és també estrany perquè una part important dels detinguts estaven molt controlats des de fa temps. I quart, moltes de les principals acusacions que obren diaris i televisions espanyoles en to concloent se sustenten en un "em diuen", "m'han dit", i fórmules similars. Una altra cosa és que d'aquests comentaris moltes vegades indirectes es vulgui incriminar, per exemple, el president Quim Torra en plena recta final de la campanya. Pel que fa a les peticions de compareixença al Parlament que s'han formulat, són, ara per ara, del tot desorbitades, ja que només des d'una voluntat manipuladora evident se'l pot incriminar en res. Hauran de sorgir, en tot cas, noves proves, ja que tot sembla tan exagerat que només s'entén en la dinàmica política actual i la imminència d'unes eleccions transcendentals com les de diumenge.

Però tot això, que s'anirà demostrant, o no, amb el temps, no pot fer perdre el fil de la gravetat d'una filtració repugnant. I de la persecució judicial, una altra vegada, d'un president de la Generalitat.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat