La visita del president del Govern espanyol a la Casa Blanca, preparada amb cura durant mesos pels estrategs de la Moncloa per buscar la desaprovació de Donad Trump al referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya, caldrà interpretar-la com una gerra d'aigua freda a les aspiracions de Mariano Rajoy. El president dels Estats Units ha deixat anar entre les seves respostes el seu vaticini del que succeirà diumenge: "Crec que el president Rajoy dirà que no es votarà, però la gent s'hi oposarà". És, sens dubte, molt més del que podia esperar el Govern català en un moment en què els responsables polítics van amb una cura extrema en les seves declaracions. Cert que també ha afegit que Espanya és un gran país i que hauria de romandre unida, així com alguna altra frase similar. Però cap d'elles no té prou entitat per amagar la periodísticament més significativa: "La gent [els catalans] s'hi oposarà", a la decisió de Rajoy d'impedir el referèndum.

Al món de la diplomàcia un error és possible, dos errors són improbables i quan se'n produeixen tres en molt pocs dies és que exactament es vol dir el que s'ha dit. El 13 de setembre, la portaveu del Departament d'Estat, Heather Nauert, va assegurar que els EUA "no interferiran" en el referèndum i que "treballarem amb el govern que en surti". Aquelles paraules, el Govern espanyol va provar d'esborrar-les immediatament com una declaració adduint el desconeixement de Nauert de la situació a Catalunya. Aquest dilluns, la portaveu de la Casa Blanca, Sarah Sanders, també va ser interrogada sobre l'1-O, en aquest cas per la premsa nord-americana. Un dels periodistes li va preguntar: "En el cas que el referèndum de l'1 d'octubre aprovi separar-se d'Espanya i si apareix un país independent, els Estats Units el reconeixeran? La portaveu va recordar les paraules de Nauert i que els Estats Units treballarien amb qualsevol govern o entitat que en sorgís. Després d'aquestes dues manifestacions, ha vingut la de Donald Trump d'aquest dimarts. Unes paraules a les quals, en aquests moments, sens dubte, ja s'està provant d'aplicar-los un típex informatiu, com si mai no s'haguessin pronunciat.

En qualsevol cas, no només Maduro va ser "Madero" a la Casa Blanca en boca de Rajoy, sinó que de les poques preguntes dels informadors que se solen produir en aquest tipus de briefing entre presidents de govern, dues d'elles siguin referents al referèndum de Catalunya demostra que la internacionalització del conflicte català és un fet. Com es va veure hores abans a Brussel·les, quan el portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, va ser sotmès a un arsenal de preguntes relacionades amb Catalunya, enmig de les primeres crítiques davant del silenci de la UE. Ja li va passar a Schinas dijous passat, quan també va haver de respondre una dotzena de preguntes sobre Catalunya sense sortir del guió oficial del marc constitucional.

Aquest és el menú polític de Washington i Brussel·les, molt lluny de l'espanyol, centrat en la repressió davant de la jornada de votació. Amb un expresident del Govern com Felipe González afirmant que en els últims 40 anys el que més l'ha preocupat és la situació a Catalunya -I els morts al País Basc? No el preocupaven més?; i subdelegats del Govern espanyol acomiadant els guàrdies civils que es desplacen a Catalunya com si anessin a la guerra. Havíem vist els comiats a les cases quarter de la Guàrdia Civil, però calia veure-hi també el subdelegat del Govern espanyol a Granada? La irresponsabilitat sembla que no tingui límit.