Després del posicionament de la fiscalia del Tribunal Suprem, mostrant-se favorable a suspendre la inhabilitació del president Quim Torra com a diputat ordenada per la Junta Electoral Central, tot fa preveure que el cas quedarà ajornat i s'apartarà del camí un dels conflictes que semblava a punt d'esclatar entre el Parlament de Catalunya i la justícia espanyola. Haurà de pronunciar-se ara el Tribunal Suprem, en la mateixa línia que el fiscal i la defensa del president de la Generalitat. En cas de ser així, la inhabilitació no tindria data i dependria discrecionalment de l'Alt Tribunal accelerar-la o prudentment qualificar-la en l'ordre corresponent i ens aniríem fins a ben entrat el segon semestre.

El fet que aquesta notícia coincideixi amb l'inici del diàleg polític entre el govern espanyol i el català treu pressió a la primera reunió, que, malgrat no tenir data, no podrà demorar-se més de vuit o deu dies. Prèviament s'hauran de veure els dos presidents, encara que només sigui per escenificar la represa de les converses i establir un guió dels temes a abordar, planificar els temps entre un i una altra trobada, i fixar un horitzó realista dels resultats. Si atenem a la prèvia dels partits polítics catalans que s'han reunit aquest divendres al palau de la Generalitat, cada formació fa servir una partitura diferent, la voluntat d'assolir acords és inexistent i l'objectiu de l'oposició -PSC i, sobretot, els comuns- forçar un avançament electoral, cosa que no sembla que hagin d'aconseguir.

Al mig de tot aquest magma d'estratègies partidistes, legítimes però que valdria la pena que fossin enteses així, s'ha generat un debat estèril sobre la composició de la taula de diàleg entre governs i la inclusió o no de grups que no formen part de l'Executiu català. No sé, exactament, quina part de la frase és la que costa tant d'entendre del document que van firmar el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez i que diu així: "Composició: el govern d'Espanya i el Govern de la Generalitat de Catalunya. S'establiran les delegacions de forma paritària i amb els membres que ambdues parts decideixin". Sembla bastant clar, oi?

Quin sentit té, doncs, el debat sobre si es deixa fora mitja Catalunya si només hi van els partits del Govern? Potser Sánchez pensa incorporar a l'altra part Casado, Abascal, Arrimadas o el PNB o fins i tot la pròpia Esquerra? Esclar que no. Aquesta taula de diàleg no són les comissions mixtes de transferències del govern central amb les autonomies en les quals a un costat s'asseu l'Executiu espanyol i a l'altre l'autonòmic de torn, amb incorporació dels partits representats al parlament. És una taula entre governs que representen el que representen però que tenen la confiança dels seus respectius parlaments. El que han de fer alguns dels que es queixen és remar perquè l'acord sigui satisfactori ja que si el vaixell català fa aigües tornarà a fer aigües l'espanyol i, potser, la investidura de Sánchez no haurà servit de gaire.