Va comparèixer aquest dijous el president de la Generalitat, Quim Torra, davant del ple del Parlament per donar resposta a la sentència del Tribunal Suprem, amb una alta expectació política i un exigu crèdit dels membres del seu Govern i de la majoria independentista de la Cambra i, després de mitja hora a l'estrada, el seu balanç no podia ser més desolador. Cap grup parlamentari, tampoc el seu, Junts per Catalunya, no es va alinear amb l'única proposta que va deixar a sobre de la taula: un nou referèndum d'independència aquesta legislatura. JxCAT i Esquerra, els dos socis de l'Executiu, van prendre pública distància d'una forma gairebé immisericordiosa; la CUP no s'ho va prendre seriosament; i tota l'oposició, des dels comuns al PP, passant pel PSC i Cs, li van demanar obertament la dimissió.

El discurs, potser, més transcendent de la legislatura, ja que es tractava de portar al Parlament la resposta del Govern a les injustes sentències, va acabar en divisió, males cares i retrets. Tot un nyap.

El silenci absolut dels nou presos polítics, en bona lògica els primers destinataris del discurs de Torra, va ser clamorós. Cap d'ells no va fer la més mínima referència durant la jornada a través de les xarxes socials, que és com fan arribar les seves reflexions més urgents, a la intervenció de Torra i, en canvi, sí que es van pronunciar durant aquestes hores sobre les Marxes per la Llibertat, per exemple, o sobre les manifestacions de protesta per la sentència als carrers catalans.

Tampoc no es van pronunciar públicament sobre el discurs del president els membres del Govern -cap dels 13 que componen el Consell Executiu-, ni els membres del Govern a l'exili a Bèlgica i a Escòcia, ni les dirigents independentistes a Suïssa, ni els màxims dirigents d'Òmnium i de l'ANC. Cap d'ells no va utilitzar les xarxes socials, encara que molts en són usuaris habituals, per acompanyar després del discurs. El motiu d'aquesta situació és doble: molts d'ells estaven disgustats per no conèixer un discurs important que els interpel·la i del qual estan radicalment en contra amb la seva iniciativa que en aquesta legislatura es torni a exercir el dret a l'autodeterminació. Altres, desanimats i irritats, perquè hagués posat a sobre de la taula una iniciativa que li havien desaconsellat bé perquè necessitava un procés de consens polític entre els diferents actors de l'independentisme, perquè estaven en contra o perquè simplement la consideren terriblement inoportuna.

En qualsevol cas, abordar en solitari o amb un cercle reduït i inexpert la complexitat politica del moment té aquests inconvenients. La solitud del poder però també la dels qui, suposadament, són la teva gent. En la seva compareixença televisiva en un entrevista amb el director de TV3, Vicent Sanchis, la nit d'aquest dijous, el president Torra va desaprofitar una nova ocasió per explicar quin és el seu full de ruta per al que resti de l'actual legislatura. Va quedar, potser, com a titular, que el rei Felip VI li ha contestat la carta que li va manar demanant-li una reunió dient-li que remetia la missiva al president en funcions, Pedro Sánchez. Va ser el final d'una jornada terriblement dura políticament parlant per al president, en un moment en què Catalunya celebra aquest divendres una jornada de vaga general i l'horitzó de jornades de mobilitzacions i de protestes que hi ha per davant es preveu molt llarg.