Per segon any consecutiu, els presos i exiliats independentistes han fet pública una carta en vigílies de l'11 de Setembre en la qual a més de demanar la mobilització de la ciutadania dimecres vinent per assegurar l'èxit de la Diada fan una sèrie de reflexions polítiques que van més enllà de la jornada i que tenen el valor de conèixer quin és el mínim comú denominador dels setze signants i de les tres formacions polítiques que representen, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. El text té dues idees força. La primera, fa referència als motius per mobilitzar-se i omplir novament els carrers de Barcelona: "L'11 de setembre omplim Barcelona de dignitat democràtica i llibertat, sense por de continuar defensant la independència i la República Catalana com el millor projecte de present i de futur". La segona idea motriu del text fa referència a la reivindicació de l'1 d'octubre, el seu valor polític i cívic, la determinació dels drets dels catalans per sobre de la violència de l'Estat i la força cohesionadora que va tenir per a l'independentisme: "Sabem que un dels principals objectius de la repressió és la divisió. Així doncs, contra la frustració, és necessari tornar a la serenitat, generositat, maduresa i determinació de l'1-O".

La carta, que va encapçalada pel president Carles Puigdemont, el seu vicepresident Oriol Junqueras i els presidents d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de la ANC quan va ingressar a presó, Jordi Sànchez, és reveladora dels innombrables matisos que hi ha avui dia entre les tres formacions i, segurament, els malabarismes que s'han hagut de fer. No es deixa de dir res, però apareix bastant més la paraula "sobiranista" que "independentista", el 27 d'octubre ni s'esmenta i el pes políticament parlant recau sobre l'1 d'octubre, denominador comú en el qual tots se senten còmodes a l'hora de reivindicar-ho. Hi ha un moment Cuixart, gairebé al final, quan diu que "per tornar-ho a fer, hem de tornar a ser-hi"; un altre moment Junqueras, "tot això ho estem fent junts i no ens deixarem mai ningú pel camí", i una duríssima crítica a l'estat espanyol i al govern de Pedro Sánchez, que s'aproparia al que diu el president Puigdemont i on considera el president en funcions un imitador de Mariano Rajoy que actua amb "la irresponsabilitat de rebutjar una resolució política a un problema polític".

La crida unitària dels setze presos i exiliats hauria de servir per posar una mica de sordina a les diferents estratègies de Junts per Catalunya i Esquerra aquestes últimes setmanes sobre la conveniència o no de convocar eleccions a Catalunya quan es coneguin les sentències del Tribunal Suprem. El president Quim Torra ja ho ha descartat però en l'actual clima polític de divisió és obvi que la seva paraula no tanca el debat encara que, també és cert, que res no es faria si ell no firmés el decret de dissolució del Parlament. És probable, no obstant això, que en aquesta qüestió sí que Pedro Sánchez s'avingui a donar-li un cop de mà a l'independentisme si no hi ha investidura a Espanya i se celebren eleccions el 10 de novembre. Al final, per activa o per passiva, a Madrid sempre hi ha una pega d'enganxar que resol les carpetes pendents de l'independentisme i que ajuda a recosir els estrips que s'han produït.