Des que es va clausurar el congrés del PDeCAT diumenge només se senten a Madrid tres comentaris: al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, se li ha complicat en extrem la legislatura; el president Carles Puigdemont té tantes vides (polítiques) que ja n'hem perdut el compte, i el triangle Aznar-Casado-Rivera ja s'ha posat a treballar amb totes les opcions a sobre de la taula per si el PSOE no troba un mecanisme de negociació amb el govern català i es veu abocat a eleccions a Espanya abans del que pensava.

El més curiós del cas és que Madrid viu embolicat en el seu propi relat i el seu propi ecosistema polític i mediàtic li amaga les notícies que té davant dels seus propis nassos. La mort política —transitòria o no, ja es veurà— de la coordinadora del PDeCAT estava anunciada amb dies d'antelació. I, quan tots es van posar a remar a fons per rescatar la soldat Pascal, la jove política ja era fora de la nova direcció perquè un partit polític és un ecosistema que sobreviu al voltant de qui garanteix la victòria electoral i aquest, avui, a la formació hereva de Convergència, no és cap altre que el president Puigdemont. Qui era tan il·lús com per pensar que amb les municipals a tocar i més de 400 alcaldies en joc es declararia Puigdemont perdedor de l'assemblea? En quins saberuts despatxos s'havia arribat a aquesta conclusió?

Ha passat al congrés del PDeCAT l'única cosa que podia passar i, sí, Sánchez té un problema si vol comportar-se com si res no hagués passat. En els dos dies que han transcorregut, el govern de Madrid ha enviat dos missatges. El primer, a l'opinió pública espanyola: no resistirem més enllà del que és raonable. El segon, al Govern, per la via de collar algunes iniciatives polítiques que s'havien permès. Coriaci, com sempre, ha sortit de seguida el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, i ha posat el dit a les oficines diplomàtiques reobertes per la Generalitat i les ha qüestionat per no haver sol·licitat els corresponents informes al ministeri. Borrell ha dit que aplicarà la llei, la qual cosa, des del ministeri, hi ha qui interpreta com una amenaça velada de tancament.

Veurem també com acaba la reunió prevista de la comissió bilateral Estat-Catalunya, a la qual la Generalitat vol incorporar com un punt de l'ordre del dia el dret d'autodeterminació i el referèndum i Madrid s'oposa. De cop, Madrid s'ha llevat pensant que de legislatura tranquil·la, res de res, i que els seus 85 diputats —de 350 parlamentaris— són això: 15 menys de 100. Molt pocs. I, a Génova, el feu de Mariano Rajoy fins fa pocs dies, tot té un aire de retorn al passat. A la seu del PP ha tornat, després de més de 30 mesos sense trepitjar-la, satisfet i ufà, José María Aznar. El futur en aquella casa mai no va fer tanta olor de naftalina.