Amb el rebuig de les esmenes a la totalitat del projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat, Pedro Sánchez aconsegueix una fita gens fàcil -tirar endavant els quatre pressupostos del mandat- i, el que és més important, la gestió del calendari del final de la legislatura, tenint en compte que necessitava arribar al segon semestre de l'any vinent, quan li tocarà ser el president rotatori de la Unió Europea. El fet que el PSOE hagi sumat 187 vots en contra de les esmenes a la totalitat, els mateixos que va obtenir a la sessió d'investidura amb què va arrencar la legislatura, reflecteix que amb tots els vaivens esperables després que els socialistes només aconseguissin 120 escons dels 176 que marquen la majoria absoluta, l'estabilitat en els suports parlamentaris ha estat la nota dominant d'aquests anys.

Sánchez ha lligat, a més dels 35 vots d'Unidas Podemos i les seves diferents organitzacions territorials, amb els quals governa, els vots d'Esquerra Republicana, Partit Nacionalista Basc, Bildu i els quatre diputats del PDeCAT que es van escindir de la candidatura de Junts per Catalunya. També set vots més de partits amb un o dos diputats en el Congrés. De la seva gestió de les dificultats aritmètiques al parlament espanyol s'ha parlat molt aquests anys però la realitat ha estat molt menys inquietant del previst el 2019, la qual cosa diu molt de l'habilitat de Sánchez però també de la incapacitat del PP per posar en un compromís el govern d'esquerres.

Els últims vots que ha sumat Sánchez han estat els dels diputats d'Esquerra, amb els quals ha tancat acords parcials en algunes matèries encara que el gran pacte té a veure amb la sedició, els desordres públics agreujats i la reforma del Codi Penal. Una modificació del Codi Penal que només té el suport d'Esquerra entre les formacions independentistes i que ha provocat un abrupte rebuig tant de Junts per Catalunya com de la CUP. En el cas de Junts, posant l'accent, a més, que criminalitza el dret a protestar.

També s'ha insistit des de Junts a assenyalar intervencions de diversos ministres del govern espanyol segons les quals un dels objectius de la reforma del delicte de sedició era facilitar l'extradició del president Carles Puigdemont, una cosa que ha estat impossible fins ara per a frustració del Tribunal Suprem i els jutges Pablo Llarena i Manuel Marchena. Esquerra sempre ha negat que sigui més fàcil ara l'extradició de Puigdemont i l'actual clima de ruptura entre ambdues formacions fa que se n'estigui visualitzant en cada episodi una autèntica batalla campal. Com s'ha vist també aquest dijous al Parlament de Catalunya amb la reprovació del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, que Junts ha facilitat amb la seva abstenció.

Queda per veure què passa amb la malversació, que exigeix una reforma legislativa però que tot apunta que quedarà per a una altra ocasió. No és una bona notícia però reflecteix com Pedro Sánchez va pagant amb comptagotes els suports i prou bé li ha funcionat l'estratègia fins ara.