Encara que la sang no hagi arribat al riu, la reprimenda pública de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) als partits independentistes per la seva demostrada incapacitat per formar un Govern, quan s'han complert 80 dies de les eleccions del 21 de desembre, ha estat important. Deu haver estat la primera vegada que l'ANC ha confrontat explícitament les seves demandes de República amb el desacord entre Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. L'entitat convocant de les grans mobilitzacions a Catalunya des del 2012 ha reunit aquest diumenge unes 45.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, en un clima més d'enuig que de satisfacció i molt més de retrets que de suport. S'ha obert una esquerda entre l'entitat sobiranista més important de Catalunya i els partits independentistes, malgrat que entre el públic hi hagués l'expresidenta de l'ANC Carme Forcadell, que al seu dia ja va instar Artur Mas, quan era president de la Generalitat, a posar les urnes.

Aquest diumenge, la posada en escena de diferents ciutadans que, d'alguna manera, han patit la repressió de l'Estat i que, l'un rere l'altre, reclamaven en breus intervencions des de l'escenari que ells se l'havien jugada i que ara volien que els seus representants fessin el mateix, ha estat el preludi d'una de les declaracions més fortes que s'han sentit per part d'un membre del secretariat de l'ANC. Jordi Pairó, des de la tribuna, ha fuetejat així els partits independentistes: "Què cony està passant que no se'ns està dient?!" Ha estat un dels retrets —n'hi ha hagut més— que han hagut de sentir els representants dels partits independentistes que, probablement alertats, hi han anat en menor mesura que altres vegades, cosa que s'ha fet molt evident a les primeres files, on, amb l'excepció de Jordi Turull i Josep Rull, no hi havia els màxims representants dels grups independentistes del Parlament.

Durant les properes setmanes es renovarà la direcció de l'ANC, que s'acomiadava amb l'acte d'aquest diumenge. I també hi haurà d'haver novetats en la formació del Govern a què la CUP es nega a donar suport, en desacord amb el document polític pactat. I mentrestant, al carrer, les protestes es dirigeixen als partits, una equació que, lluny d'oferir una sortida a la situació, s'acaba transformant en una tirallonga de retrets. I una evident percepció que el relat, que ha estat la gran força de l'independentisme, té seriosos problemes d'enquadrament, mentre estiren cap a una banda i cap a una altra des de Brussel·les, des d'Estremera i des de Barcelona. I el Govern? Comença a ser aconsellable de no fer pronòstics.