En la que serà, segurament, l'última visita a Catalunya abans que el president Puigdemont anunciï la data i la pregunta del referèndum, Mariano Rajoy ha aprofitat la declinant plataforma del Cercle d'Economia, que ha celebrat aquest cap de setmana les jornades anuals a Sitges, per provar de ficar la por al cos als catalans, treure el fuet als empresaris que donen suport a la consulta i reprovar públicament aquells que mantenen una actitud de prudent equidistància o de cautela. Rajoy ha vingut a Catalunya a tensar les seves pròpies files i a exigir dels empresaris una actitud activa contra el referèndum, si no volen assistir en els mesos vinents a la repetició de les deu plagues bíbliques de l'Antic Testament sobre els catalans i també sobre els seus negocis. Des d'una impossible caiguda del PIB del 30% fins a la fi dels ajuts europeus, passant per l'expulsió de la UE i un trauma irreversible a les famílies. Com que tot sonava a exageració per als informatius de televisió del migdia, els empresaris li han demanat solucions polítiques a la situació creada. Cap. O una: que Puigdemont, Junqueras i companyia s'oblidin de tot -a més del referèndum, també del pacte fiscal en el qual ha dit reiteradament que no creu- i llavors s'asseurà a parlar.

Gairebé a la mateixa hora, les cúpules de les tres entitats independentistes catalanes que protagonitzen des de fa anys el lideratge social de les mobilitzacions més grans celebrades a Europa han protagonitzat una reunió excepcional al CCCB. Les direccions de l'ANC, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) han celebrat una trobada única dels màxims responsables i les comissions executives amb dos missatges clars: ha arribat el moment que el president Puigdemont i el Govern anunciïn la data i la pregunta del referèndum, ja que les peces del puzle estan encaixades després de la negativa de Mariano Rajoy a acordar la consulta. I, en segon lloc, un avís als comuns: no existeix una zona de confort entre els partidaris del referèndum i els contraris que es pugui celebrar. S'apropa el moment que es defineixin davant la dura actitud de l'Estat, el qual, a més, ja ha advertit que no desistirà d'aquest capteniment.

Enmig del conflicte institucional imminent, el Govern espanyol està duent a terme una sèrie de relleus a la cúpula judicial, aprofitant la majoria que té en el Consell General del Poder Judicial i que respon a la situació política de l'any 2013, quan el PP tenia majoria absoluta a les dues cambres, el Congrés i el Senat. Així, està col·locant peons molt pròxims en llocs de l'Audiència Nacional, com abans ja va fer a la Fiscalia. Tot massa anòmal, però que succeeix entre el silenci de molts, la indiferència de bastants i el crit al cel d'una minoria. Després, d'aquí a un temps, veurem sentències estranyes o posicions sorprenents del Ministeri Fiscal i veurem com es parla de la independència de la Justícia. En fi.