El rei Felip VI viurà aquest diumenge a Barcelona la que és, segurament, la protesta institucional més important del seu regnat, que no arriba a quatre anys. Però també la plantada més sonada dels 43 anys de la monarquia espanyola restaurada el 1975. La primera visita a Catalunya de Felip VI des del seu discurs del passat 3 d'octubre, tan sols dos dies després del referèndum de l'1 d'octubre i la repressió policial, adquireix així una dimensió diferent de la de qualsevol viatge anterior a Barcelona.

En un moment en què el Govern català no està encara constituït després de les eleccions del 21-D, les dues principals autoritats són el president del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldessa de la capital, Ada Colau. Ambdós no l'esperaran a la porta amb les autoritats estatals i es trobaran dins de la sala del sopar de gala com uns convidats il·lustres més del Mobile World Congress. No seran les úniques absències, ja que els càrrecs de la Generalitat no cessats pel govern de Rajoy i el 155, però que han estat convidats al sopar del Palau de la Música, tampoc hi seran presents. Igual que la presidenta de la Diputació de Barcelona i altres autoritats.

Quan s'han complert més de quatre mesos del desafortunat discurs de Felip VI aquell 3 d'octubre, és del tot evident la fractura que s'ha produït a Catalunya i l'enorme distanciament d'una part de la societat catalana amb el monarca. Aquella nit, no només una gran majoria dels independentistes van trencar emocionalment amb la Corona espanyola, una part del catalanisme temperat es va sentir molt lluny i abandonat pel discurs reial.

Des d'aquell dia res no ha canviat, i el que s'ha mogut ha estat a pitjor. Els Jordis van ingressar a la presó; el Govern va ser destituït amb membres de l'executiu català a l'exili, a la presó o en llibertat amb fiança; i la pèrdua de llibertats fonamentals es va estendre com una taca d'oli i va despertar l'atenció d'organismes internacionals, ONG de drets humans i mitjans de comunicació de referència.

No hi ha hagut tacte per part de la Corona sinó alineament amb el govern del PP fins al punt de difuminar-se el paper arbitral del cap de l'Estat.