Sense nosaltres no seria avui alcaldessa de Barcelona. Aquestes paraules a boca de canó de Manuel Valls, que amb els seus tres vots acabava de dur Ada Colau quatre anys més a la màxima representació de la ciutat, són la viva estampa de l'insòlit pacte entre els comuns i Ciutadans. Els vots gratis de Valls, que ha repetit Colau fins a la sacietat per fer-se perdonar que només així conservava el poder, comencen a sonar a partitura desafinada. Una hora més tard, Valls protagonitzava un segon gest de quina és la seva actitud en aquesta nova fase de la seva vida pública negant-li a Quim Torra la salutació i assenyalant-lo dit en alt durant la tradicional recepció del president de la Generalitat al nou consistori.

Però ni les notes de Valls, meitat folklòriques, meitat d'una enorme mala educació, ni l'elecció de Colau prevista des de fa dies, van evitar que el gran protagonista de la jornada fos Quim Forn, el conseller del Govern fulminat pel 155 i que roman a presó provisional des de fa 590 dies. Forn va tenir cinc minuts per parlar, un temps més que suficient per demanar diàleg, reiterar les seves conviccions, mostrar públicament la seva serenitat i la defensa de les seves conviccions polítiques i explicar per què la seva formació política, Junts per Catalunya, havia votat Ernest Maragall a l'alcaldia de Barcelona. A Forn se l'han emportat els mossos de tornada a la presó de Brians 2 immediatament acabat el ple i aquest diumenge emprendrà viatge de tornada a Soto del Real. La grandesa de Forn és només comparable a la seva humilitat i generositat. Llàstima que en la política no hi hagi més Forns.

L'independentisme ha perdut Barcelona, les municipals han suposat el ressorgir del PSC que està en el govern de les deu ciutats més poblades de Catalunya, i Esquerra Republicana i Junts per Catalunya s'han fet travetes allà on han pogut en un espectacle gens gratificant. Les apel·lacions de Torra a la unitat estratègica de l'independentisme no han estat escoltades, una cosa que ja no és una novetat.

Però la composició dels consistoris deixen al descobert una cosa que ja no es pot obviar: només hi haurà un nou govern independentista a Catalunya després de les pròximes eleccions catalanes si repeteix la majoria absoluta. Si no és així, qualsevol combinació serà vàlida per repetir allò de Barcelona. Després, que ningú no se senti enganyat.

José Antich
Editorial Moviments per a un 155 a la Cambra José Antich