Que Pedro Sánchez té pressa per deixar de ser president en funcions és una obvietat. Va tancar un acord amb Podemos, formació en la qual tan sols unes hores abans no creia, per evitar moviments desestabilitzadors a les seves files, una cosa que amb el pas dels dies s'ha revelat com a impossible. En l'arrencada de la legislatura d'aquest dimarts, Sánchez manté el que aparentment és la seva aposta preferent, que consisteix a sumar al mínim preu possible els vots d'Esquerra Republicana però sense descartar del tot el que, en aquests moments, pot ser el seu pla B —amb Sánchez no se sap quin és el pla A o el pla B— i que passa perquè el PP i/o Ciutadans facilitin la seva investidura.

A aquestes dues formacions de dretes s'han dirigit algunes de les seves últimes picades d'ullet, convidant-les a facilitar amb urgència la formació d'un nou govern i assegurar l'estabilitat. De fet, dimecres es veurà amb forces de la dreta després de la invitació d'Inés Arrimadas. Curiosament, Arrimadas i Sánchez s'han apropat, encara que només sigui aparentment, el dia després que s'hagi publicat amb grans caràcters tipogràfics que hi ha malestar a la Zarzuela amb la negociació del PSOE amb Podemos i Esquerra. Quan la Zarzuela ha de filtrar les seves intencions i ningú no surt a desmentir-ho ni a matisar-ho en un diari de paper, apostin doble contra senzill que alguna cosa d'això hi ha.

Mentrestant, aquest dimarts es reuniran la delegació socialista i la d'Esquerra Republicana, que ha posat una marxa curta a la investidura, esperant, potser, que Sánchez s'aclareixi. També, alentint els terminis del PSOE, que volia un acord exprés mentre els republicans busquen una negociació en tota la regla. Tal com s'estan posant les coses, els seria útil la figura del notari ja que els socialistes no fan més que esquivar amb bones paraules i utilitzant el factor temps les demandes del grup parlamentari que presideix Gabriel Rufián. També es reunirà el PSOE amb Junts per Catalunya, una cita que sembla més formal que una altra cosa. Però la política líquida del moment no permet descartar res.

Al mig d'aquest trencaclosques socialista, els dirigents que se senten més incòmodes són els de Podemos que, a diferència de Sánchez, només tenen el pla A que ja han rubricat amb el seu acord de govern amb el PSOE. Per això collen Esquerra perquè s'afanyi a tancar un pacte i els comuns han començat a parlar seriosament dels pressupostos de la Generalitat. En política, ningú no dona res a canvi de res i és obvi que aprovar els pressupostos seria una excel·lent carta de presentació de cara a les eleccions catalanes del vicepresident Pere Aragonès. Ajuntar totes les peces abans de Nadal no és ni fàcil ni probable per més que Pedro Sánchez insisteixi, sense moure un múscul, en la urgència de formar govern i posant només engrunes a la taula de negociacions.