Pedro Sánchez ha ofert la seva primera entrevista com a president del govern espanyol des del palau de la Moncloa i a TVE. I ha tingut una pobra audiència a Catalunya, lleugerament per sobre del 10%. Molt lluny, per exemple, de l'última entrevista del president Puigdemont en TV3, que va assolir gairebé el 30% de la quota de pantalla i del 20% del president Torra en la seva primera aparició a la cadena pública de Catalunya. Balanç? Formes molt diferents de les encotillades amb Rajoy, preguntes i respostes curtes, un simple flaix sobre la situació a Catalunya i una mesurada frase sobre els presos polítics catalans assenyalant que "considera raonable" l'acostament a presons catalanes. En resum, cap iniciativa política de pes si no és el trasllat de les restes de Franco del Valle de los Caídos, on fa anys que no haurien de ser.

El cert és que Sánchez sí que va enviar un gran missatge: vol esgotar la legislatura. Caram! Sense cap suport polític decidit fora del perímetre socialista però la Moncloa ha de ser el trampolí que rescati electoralment el Partit Socialista i que consolidi els avenços demoscòpics que ja s'han pogut apreciar després dels primers dies de govern. I el conflicte català? Si l'estratègia de Rajoy era no a tot, fins i tot al diàleg, aquí s'aventuren algunes escenes de sofà però abans s'està definint el marc polític amb què es rebrà el president català. En primer lloc, l'ordinalitat: Quim Torra anirà a la Moncloa en el corresponent ordre d'aprovació dels estatuts d'autonomia, o sigui, rere el lehendakari, Iñigo Urkullu, i davant del president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo.

En segon lloc, no es parlarà de finançament autonòmic. En els dos anys que queden de legislatura, aquesta carpeta no s'obrirà malgrat que per llei hauria d'haver-se reformat el sistema el 2014, que és quan va caducar. Òbviament, el pacte fiscal també queda fora, ja que aquest sistema (concerts) és exclusiu del País Basc i Navarra. Del tema dels presos, diu que considera "raonable" el seu acostament a presons catalanes. Dit així, fins i tot sona ofensiu. No és que sigui raonable, és que així ho diu la llei una vegada acabada la instrucció, cosa que farà el jutge Llarena en un termini molt breu. Una declaració política hauria estat que hagués dit que considerava raonable la posada en llibertat fins al judici. Fora d'això, que no enredi: és una declaració administrativa d'un càrrec intermedi.

Sense parlar de referèndum, sense parlar de pacte fiscal i sense la llibertat dels presos polítics catalans es podrà parlar de totes les altres coses. Bé, de tot, tampoc. Perquè les lleis impugnades pel govern espanyol davant del Tribunal Constitucional allà continuen i el nou govern espanyol no ha retirat els recursos. Això sí, la ministra Meritxell Batet diu que és el moment d'assumir riscos. I hi estic d'acord. Encara que no aconsegueixo veure quin risc vol assumir l'Estat per desencallar el conflicte català.