L'informe de 21 pàgines emès pels sis membres de la Sala Segona del Tribunal Suprem en el qual fixen per unanimitat el seu rebuig a la concessió de qualsevol tipus d'indult per part del govern espanyol als presos polítics catalans és un al·legat rotund i sense pal·liatius contra la mesura de gràcia. És, també, segons els més entesos en aquesta matèria, un preludi del que acabarà succeint si Pedro Sánchez acaba complint el seu compromís, ajornat en diverses ocasions, i, abans de l'estiu, el Consell de Ministres aprova els indults.

L'informe preceptiu del Suprem, que no és vinculant i ja ha fet cap al palau de La Moncloa, està firmat pels magistrats Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo del Arco i Ana María Ferrer García. Que el Suprem no està còmode amb l'informe que han hagut de redactar és una cosa sabuda. I que han provat de retardar-lo al màxim, també. L'escrit és un al·legat de defensa de la condemna emesa el 2020, i un atac frontal als presos catalans independentistes. Perquè continuen defensant públicament que ho tornarien a fer i pel fet que no hi hagi penediment de la vulneració de la legalitat vigent, segons la sentència.

L'informe prepara el terreny per al que serà la confrontació amb el govern espanyol i que ha explicat magníficament en aquest diari Elisa Beni. L'indult, si acaba arribant, serà esmenat en una altra sala del Tribunal Suprem, la Tercera. Hi ha un precedent del 2013, encara que fins a aquella data no existia literatura judicial sobre això. Som, per tant, davant d'una batalla entre el poder executiu i el judicial que no serà curta si el govern Sánchez fa finalment el pas de l'indult. És obvi que tant desgast per a una mesura que pot quedar-se a mitges no és que no sigui la solució al problema, sinó que acabarà convertint-se en un camí tan enrevessat que desenfocarà els objectius del govern independentista.

El conglomerat politicomediàtic espanyol sap jugar perfectament les seves cartes i el debat final acabarà sent indults sí-indults no com un objectiu de màxims. Sortir d'aquesta teranyina és fonamental, ja que si no, el resultat no serà cap altre que l'amnistia i el dret a l'autodeterminació hauran caigut de les demandes de l'independentisme català abans del primer assalt. L'ecosistema espanyol és tan fort que no s'hauria de perdre de vista l'objectiu final, ja que Pedro Sánchez acabarà al·legant la forta oposició que té abans d'haver-se despentinat. I això ja ha passat en altres ocasions.