El discurs del rei Felip VI amb motiu de Nadal ha estat una gerra d'aigua freda per a tots els catalans que esperaven -més aviat, que desitjaven com una mostra de distensió- un gest d'empatia del monarca després dels resultats de les eleccions de fa només 72 hores i la repetida majoria absoluta -70 escons de 135- de les formacions independentistes al Parlament.

Ni que fos un tarannà diferent que permetés començar a tancar les ferides obertes amb el seu discurs del 3 d'octubre passat, que va marcar un punt d'inflexió en les relacions de la monarquia amb Catalunya. No només del món independentista, ni només fonamentalment, sinó d'aquells catalans que des del constitucionalisme van viure amb horror la violència policial d'aquella jornada. No ha passat res d'això. En un discurs de gairebé dotze minuts i 1.431 paraules, i fent servir un llenguatge més suau que el de fa gairebé tres mesos, ha fet servir més el pal que la pastanaga.

Òbviament, no s'ha produït la rectificació que sol·licitava el president en funcions, Carles Puigdemont, des de l'exili a Brussel·les. Segurament, un exemple més que l'Estat no està disposat a donar treva a l'independentisme, ni a llegir els resultats de les eleccions del 21-D com un fracàs de la seva política repressiva. Aquesta frase del discurs de Felip VI ho resumeix tot: "El camí no pot portar de nou a l'enfrontament o a l'exclusió que -com ja sabem- només generen discòrdia, incertesa, desànim i empobriment moral, cívic i -per descomptat- econòmic de tota una societat".

Si els discursos també són gestos, el quadre de Carles III que presideix el seu despatx i que havia tingut un paper protagonista en el discurs de l'octubre passat no apareix perquè s'ha gravat la intervenció en el saló d'audiències del palau. Però és perfectament visible un bust del monarca que va promoure l'espanyolització dels nens catalans amb una llei de prohibició d'ús de la llengua catalana a tots els nivells de l'ensenyament el 1768, fa ni més ni menys que 250 anys.

És ben clar que les parets mestres del conflicte entre Catalunya i Espanya continuen invariables.