Si Felipe González, José María Aznar, José Luís Rodríguez Zapatero o Mariano Rajoy, en la seva condició de presidents del govern espanyol, haguessin tingut l'atreviment de presentar-se a les jornades del Cercle d'Economia de Sitges amb un discurs tan pobre, anodí i buit, que estava fet per sortir del pas i poca cosa més i que tant servia per a Albacete, Segòvia, Alacant o Barcelona, hi hauria hagut des de murmuris a la sala mentre parlava el conferenciant fins a un corrent de crítiques públiques que ningú no hagués pogut aturar.

Però el poder espanyol avui espanta i els empresaris allà presents, la gran majoria tercerviistes, es van quedar desconcertats i decebuts, però també callats. Afligits per la nova insolència que no fa més que arraconar-los, ja que, almenys abans, hi havia les famoses pluges de milions que finalment acabaven en grans sequeres, però durant unes setmanes anaven fent. Aquest dissabte a Sitges ni una picada d'ull, ni un gest mínimament còmplice. Ni una frase sobre la qual poder especular. Res de res. Silenci en el moment més crític de les relacions entre Catalunya i Espanya, i després d'un cicle electoral en què Oriol Junqueras va guanyar a l'abril les eleccions espanyoles, Esquerra Republicana ha escombrat en les municipals ―Barcelona inclosa― i Carles Puigdemont ha imposat la seva llei en les europees.

El declivi de l'empresariat tercerviista, als quals Sánchez no els va donar ni aigua, entre altres coses perquè segurament ni es va fixar en ells més enllà de les corresponents fotos de rigor, és el més clar exemple de la pèrdua de rumb d'un sector en clar declivi en poder i influència en la societat catalana i, òbviament, en l'espanyola. Encara atordits pel que ha passat a la Cambra de Comerç, on el nou equip d'Eines de País ha aconseguit fer-se amb el control absolut de la institució i desbancar els de sempre, continuen esperant, esperant i esperant que Madrid toqui alguna tecla que els doni una pista d'aterratge.

Res d'això no sembla que hagi de passar i, lluny de la distensió del conflicte, s'aposta per la seva inflamació, amb un judici al Suprem ple de parcialitat, la fiscalia mantenint peticions de penes incomprensibles i el govern espanyol desautoritzant no només els documents oficials del Grup de Treball de l'ONU sobre Detencions Arbitràries sinó arremetent contra els seus autors i demanant d'inhabilitar els experts internacionals que els havien elaborat.

El govern espanyol ha deixat de banda el camí del diàleg i a les sales del Cercle, quan Sánchez ja se n'ha anat, els empresaris comencen a fer-se els ofesos. Temorosos, no volen tampoc que el seu nom aparegui. Abans tot era molt més fàcil, ara només poden criticar Torra i el Govern si no volen acabar tenint problemes.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat