No recordo un funeral de les víctimes d'una tragèdia com la de la DANA, al País Valencià, en què hi hagi hagut tant de consens a assenyalar el responsable del que va succeir aquell 29 d'octubre del 2024, en què van morir 229 persones. Carlos Mazón ha acabat convertint-se en un personatge tòxic que reuneix el pitjor del que és avui dia la política: la insensibilitat davant el dolor dels altres, la negativa permanent a explicar la veritat del que va succeir en aquelles hores i la vergonya de permetre que 160 càrrecs del Partit Popular l'ovacionin dempeus durant un minut en la seva declaració institucional. Ja fa temps que aquest assumpte se li va escapar de les mans al Partit Popular i al seu president, Alberto Núñez Feijóo.

Perquè hom es pot posar de perfil en moltes coses i els polítics tenen tot un catàleg de circumstàncies en què així solen fer-ho. Però quan una sèrie d'errors, en el millor dels casos, o d'actuacions irresponsables i, qui sap si penals, en el pitjor, desemboquen en una pèrdua de vides humanes tan elevada, hom ha d'assumir la seva responsabilitat política. Per decència i per respecte a les víctimes. I si no ho fa, com és el cas de Mazón, i s'aferra al càrrec, els que estan per sobre d'ell no ho han de permetre. No hi ha càlcul electoral que valgui ni estratègia possible per remuntar la situació. Cal apartar-se, encara que només sigui per pudor.

Durant un any, s'ha permès a Mazón esquivar la dimissió amb l'excusa de la reconstrucció, cosa que tampoc no s'està produint al ritme previst ni amb l'acompanyament que les famílies necessiten. Les permanents i constants manifestacions a València recordant aquella tragèdia i el dolor expressat per les víctimes, que s'estén molt més enllà dels damnificats, per la manca d'assumpció de responsabilitats polítiques, impedeix girar full al País Valencià. No hi haurà catarsi fins que Mazón no dimiteixi o sigui destituït, i les famílies no podran iniciar un temps nou mentre el president de la Generalitat Valenciana continuï al càrrec.

No hi haurà catarsi fins que Mazón no dimiteixi o sigui destituït, i les famílies no podran iniciar un temps nou mentre continuï al càrrec

No n'hi ha prou amb el fet que les altes autoritats de l'Estat li facin el buit a les reunions amb els familiars de les víctimes i se li restringeixi l'entrada. Tampoc no n'hi ha prou amb el fet que se li exigeixin explicacions d'aquelles hores al restaurant El Ventorro, ni de la seva gestió negligent, ni situar-lo a la tercera fila del funeral d'Estat, com si es tractés d'un empestat i no de la màxima autoritat al País Valencià. Tampoc, que reconegui un any després de la DANA i per primera vegada que hi va haver coses, de la seva gestió del temporal, que haurien d'haver funcionat millor. La justícia ja prendrà les seves decisions, però el temps de la política per fer-ho no es pot eternitzar com s'està fent.