He escoltat aquest dimecres el president del govern espanyol durant les seves diferents intervencions des del Congrés dels Diputats al debat sobre Catalunya i he de reconèixer que ha estat tot menys una sorpresa. Sis mesos després de la moció de censura que el va portar a la Moncloa de la mà, millor dit, dels vots, dels independentistes, Sánchez va pujar a la tribuna i va fer de Rajoy: cap proposta per a Catalunya i diverses advertències i amenaces als catalans.

La partida del diàleg imaginari ha acabat abruptament: sense començar. En això, Madrid és ple d'experts. Se'n va Soraya i arriba Calvo, canvien els actors però no varia l'argument. Tampoc el desenllaç. Arriba l'hora que comencin a passar compungits tots aquells tercerviistes, independentistes també, que creien que Sánchez no seria Rajoy i que allò de Borrell només era una anècdota al PSOE. No serà que el que és una anècdota és Sánchez?

Madrid, l'Estat, no vol negociar res. Vol que es compleixin les seves voluntats i punt. I l'independentisme haurà de decidir si accepta aquestes regles de joc. Sobretot Junts per Catalunya i Esquerra, que ha mirat d'esquivar el problema fins a trobar-se'l abruptament de cara. I no és Torra qui ho ha propiciat ―no és tan important― sinó Andalusia, que, embolicada a la unitat d'Espanya, ha omplert de pànic els despatxos oficials del poder polític de Madrid.

I el que més crida l'atenció és que mentre l'Estat amenaça, és incapaç de mantenir els premis Princesa de Girona a la ciutat i els trasllada a Barcelona i el Consell de Ministres del 21-D lluny de celebrar-se en una seu de l'Estat, com la Delegació del Govern o una altra, acaba en un local de lloguer per a convencions, reunions i banquets diversos. Quin altre Estat ho faria?

Un Consell de Ministres que avui sembla formar part d'un engranatge que només ofereix dues alternatives: o la gent que vulgui protestar renuncia a fer-ho o les set plagues en forma de 155 o una cosa semblant cauran sobre el Govern i les institucions catalanes. No és estrany que, amb aquest clima, a Madrid els taxistes escoltin la Cope, Onda Cero i Jiménez Losantos mentre una minoria significativa, però minoria a la fi, predica amb espant la por que l'error espanyol de l'1 i del 3 d'octubre es torni a produir. Només l'home ensopega dues vegades a la mateixa pedra.