Cada vegada és menys excepcional: després de cada manifestació espanyolista que es fa a Barcelona, grups d'ultres que hi han participat i que s'ha pogut identificar perfectament per la simbologia que porten peguen, sense que vingui a tomb, a ciutadans que es troben per on passen. Aquest diumenge, mitja dotzena de persones han resultat ferides en dues agressions que, aquesta vegada, han perpetrat al Poble Sec i el Clot alguns assistents a la manifestació. Segons la Guàrdia Urbana, únicament hi havia entre 2.000 i 3.000 manifestants, una xifra que ha multiplicat per 200 la secretària general del PP de Barcelona, Elisabeth Jiménez, que representava el seu partit a la concentració.

Ja no n'hi ha prou amb allunyar-se de la manifestació per evitar córrer perill, ara la violència l'acaben utilitzant també després d'abandonar el lloc de reunió i, segurament, quan se senten menys vigilats pels Mossos. No deixa de ser una paradoxa que manifestacions de centenars de milers de persones, en més d'una fins i tot per sobre del milió, s'hagin saldat sense el més mínim incident, mentre que cada vegada que té lloc una concentració espanyolista hi ha un risc seriós de violència. Els partits parlamentaris que hi participen diuen que no són simpatitzants seus. Llavors, per què no els expulsen o es neguen a participar en aquesta mena de concentracions?

La resposta potser és molt fàcil, encara que molesti molta gent que, de bona fe, també participa en aquestes concentracions. Ningú no ha parlat tant de violència a Catalunya els últims anys com els partits que avui són presents en moltes d'aquestes manifestacions. Rivera, Arrimadas i Albiol han fet d'aquestes fake news la seva gran estratègia política; de fet, la seva única estratègia política per derrotar l'independentisme. No és res nou: l'estiu del 2014, quan encara no havia tingut lloc la tercera gran manifestació independentista, van circular informacions segons les quals es podien estar infiltrant grups ultres per rebentar la manifestació de la Diada. Es va reforçar discretament la vigilància i no va arribar a passar res.

La policia catalana té molta feina per fer fins a expulsar de la via pública els ultres que han anat guanyant espai amb l'entrada en vigor de l'article 155 l'octubre de l'any passat. La impunitat que aquella situació va permetre no s'ha eliminat. Encara més, hi ha la impressió en amplis sectors de la ciutadania catalana que no s'està actuant amb la contundència necessària contra aquest col·lectiu, malgrat que les estadístiques oficials demostren el contrari. Hi ha prou exemples els últims temps que el que es busca és que l'independentisme caigui en la provocació. A alguns els molesta que amb la repressió, els exiliats i els presos no n'hi hagi hagut prou per revertir el gran moviment de la societat catalana. I haver-se equivocat una vegada més.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat