Gairebé dos anys després que el llavors president de la Generalitat Carles Puigdemont demanés, l'endemà de les dantesques imatges de violència pel referèndum de l'1 d'octubre, la retirada de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia de Catalunya, una iniciativa parlamentària portarà aquest dijous a aprovació del Parlament la sortida dels agents de l'institut armat de les quatre circumscripcions catalanes. La proposta de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana arriba en un moment de forta controvèrsia política per les nou detencions practicades per la Guàrdia Civil dilluns passat pels presumptes delictes de terrorisme, rebel·lió i tinença d'explosius i les acusacions de muntatge polític realitzades pels partits independentistes. A compte del que anunciï oficialment la CUP -sembla difícil que els seus diputats no se sumin a la proposta- seria la primera vegada que el Parlament es pronunciés amb aquesta contundència i estaria establint un precedent ja que cap Cambra legislativa autonòmica no ho ha aprovat fins ara. El Parlament basc, que també ho va debatre, va rebutjar el febrer de 2017 una retirada total de l'institut armat.

Després d'un dia de retrets entre el Govern i la resta de forces parlamentàries, en la qual va ser especialment desagradable l'actuació de la presidenta de Ciutadans, Lorena Roldán, vinculant els CDR amb ETA i mostrant una foto de l'atemptat d'ETA contra la Guàrdia Civil a Vic, prescindint absolutament de la presumpció d'innocència i que les acusacions inicials contra els detinguts estiguin molt en dubte, el debat de política general d'aquest any tampoc no passarà a la història. Segurament, perquè el que ve és de tal intensitat que ningú no vol cremar cartutxos en un ple parlamentari que en molt poques hores desapareixerà de l'escena mediàtica. En el cas de Roldán quedarà per a les televisions espanyoles i els mitjans de Madrid aquest frame de la foto a les seves mans de l'atemptat de Vic, encara que atès el cansament que hi ha a Madrid dels reiterats números televisius dels taronges és probable que no obtingui el rèdit mediàtic d'anys anteriors amb Rivera i Arrimadas.

Després que el Parlament reprovés el Rei i demanés l'abolició de la monarquia el juliol de 2018 -en aquell cas amb els vots de JxCAT, ERC i els comuns i l'abstenció de la CUP- i que el Tribunal Constitucional tombés la resolució, aquesta proposta sobre la retirada de la Guàrdia Civil és potser la de més substància institucional que s'ha plantejat la Cambra catalana. No pel seu resultat, que el ministre Fernando Grande-Marlaska ni s'aturarà a estudiar, sinó per l'envit institucional que suposa a tota una estructura d'Estat que té a Catalunya més de 3.500 efectius, segons dades recents que ha facilitat el ministre de l'Interior en funcions. Una xifra que el Ministeri vol ampliar en 750 agents antiavalots de reforç en vigílies de l'aniversari de l'1-O.

A ningú no se li escapa que aquest increment d'agents a Catalunya no té res a veure amb la seguretat ciutadana, ja que els Mossos, a qui correspon la competència, no han fet cap petició sobre això i tenen efectius més que de sobres. Estem, per tant, parlant d'una decisió política i preventiva per part del govern espanyol que ha situat també la tríada independentisme-violència-terrorisme en un mateix pla de debat. I que, fins i tot, i en boca del president Sánchez, ha instat en aquestes últimes hores el president Torra a condemnar l'ús potencial de la violència per part dels CDR per esvair dubtes, diu. Dubtes de què?, podem preguntar-nos. Com si l'independentisme català no hagués estat contundent i clar històricament en el seu rebuig de la violència!

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat