Uns autodenominats GDR (Grups de Defensa i Resistència) han convocat en les últimes hores diferents concentracions, moltes d'elles nocturnes, amb l'objectiu de retirar llaços grocs a diverses zones de Barcelona i també en altres poblacions en una sèrie d'actes que han explicat els organitzadors com de "neteja" de les respectives ciutats. Fins ara, no s'han produït incidents remarcables i tan sols alguns moments de tensió, la qual cosa no resta importància a una acció que busca directament la confrontació amb els que legítimament porten un llaç groc o el pengen en l'espai públic. S'ha publicat fins i tot en un diari de Madrid que es desplaçarien partidaris d'aquesta acció des de la capital i des de València.

El llaç groc s'ha convertit en un símbol contra la repressió policial de l'independentisme i de denúncia permanent que hi ha nou presos polítics a les presons d'Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco. També que hi ha a Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa membres del Govern destituït o dirigents polítics en un exili forçat. El llaç groc és símbol de llibertat, no ofèn ningú i més de dos milions de catalans s'identifiquen amb ell. És, per tant, tan respectable l'acció dels que el porten com un símbol identificatiu com la d'aquells que no el porten. Defensem des d'aquí que es pugui penjar en l'espai públic de ciutats i pobles de Catalunya i denunciem els que volen reprimir mitjançant la coacció la seva presència.

La llibertat d'expressió consisteix en última instància que uns i d'altres es manifestin amb les seves pròpies idees i defensant els seus propis símbols. Però no és el cas que ens ocupa. Ho seria, per exemple, si els que estan en contra del llaç groc decidissin penjar-ne un d'un altre color. El que està succeint és que s'estan retirant els símbols d'una de les parts de la societat, cosa que es realitza amb una certa impunitat, cosa que, d'altra banda, comença a ser habitual a la Catalunya del 155. La millor resposta, tanmateix, només és una: tornar a concentrar-se i reposar-los tantes vegades com faci falta. Amb la seguretat que la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats és una causa prou forta i compartida per no desanimar-se davant els que volen fer a partir del silenci, la repressió i l'autoritarisme una nova Catalunya.

Aquella que explica sense posar-se vermell que el 155 ha estat un retorn a la normalització de Catalunya en comptes d'un segrest de l'autonomia catalana i una regressió sense parió dels valors democràtics d'una societat occidental. Per això la justícia espanyola està seriosament qüestionada en diferents països europeus. I per això Espanya és avui mirada amb lupa entre els seus socis europeus i per l'opinió pública internacional.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat