Aquest dijous ens despertàvem amb una notícia de les que realment posen en perill les estructures d'un Estat: uns enregistraments en els quals se sentia l'actual ministra de Justícia, Dolores Delgado, explicant amb tot luxe de detalls un viatge a Colòmbia de diferents persones de la judicatura, entre ells jutges del Tribunal Suprem i membres de la Fiscalia General de l'Estat en què haurien acabat amb "unes ties de 17 anys", noies menors d'edat. El testimoni de Delgado va ser narrat en un dinar el 2009 amb el cèlebre comissari Villarejo i altres comandaments policials i en aquella època l'avui ministra era fiscal de l'Audiència Nacional.

La història, realment, no pot ser més truculenta i reprovable, ja que afecta molt directament el funcionament del mateix Estat. És cert que s'ha sabut pel xantatge que està fent el comissari Villarejo, avui empresonat a Estremera, per recuperar la llibertat. A hores d'ara descobrir aquest policia és innecessari, ja que és conegut amb escreix pel seu paper molt rellevant amb diversos ministres a les denominades clavegueres de l'Estat. Avui sabem que ho enregistrava tot i que està en condicions de destrossar moltes carreres polítiques i empresarials. El cas no és denunciar el que feia Villarejo, que per això és a la presó, sinó què fer amb el material que sembla decidit a continuar subministrant. Poden el govern i la classe política espanyola tancar els ulls davant el material que s'està publicant i tancar el debat assenyalant que tot plegat és el pols a l'Estat d'un policia corrupte?

Ja es va fer així quan es van filtrar els àudios en què la princesa Corinna donava detall de comissions cobrades pel rei emèrit fent de mitjancer en concessions a empreses espanyoles, com per exemple l'AVE a la Meca. Es va tirar terra damunt d'aquestes acusacions tant per part de la fiscalia com del Parlament, on PP, PSOE i Cs es van oposar a la creació d'una comissió d'investigació. Ara, els partits recelosos del material de què pugui disposar Villarejo van amb peus de plom a l'hora de fer-lo servir. És el seu problema.

Però l'Estat en té un altre de més greu: pot deixar que la ferum s'estengui sense fer res? Una fiscal de l'Audiència Nacional pot explicar com si res la relació de jutges i fiscals amb menors, en el transcurs, diu ella, d'un viatge d'una delegació oficial? On comencen i acaben les seves responsabilitats en aquest escabrós episodi? Diu la ministra de Justícia que va començar negant que conegués el comissari Villarejo i ara hem pogut sentir aquests enregistraments durant un dinar restringit en què ell també hi era, que no dimiteix. I, realment, em sembla el menys important. Quan la ferum és tan intensa no és un tema d'una dimissió. És molt més greu.