Quan el Tribunal Suprem va decidir descartar els testimonis del rei Felip VI i del president Carles Puigdemont, entre altres, com a testimonis de la defensa, va fer molt mal als presos polítics que ho havien sol·licitat. Eren ambdós testimonis clau pel seu paper jugat en els mesos de setembre i octubre del 2017 i així ho apunta el fiscal en els seus escrits d'acusacions. De fet, el discurs del monarca del 3 d'octubre d'aquell any va ser transcendental en la pèrdua de suport institucional i ciutadà de la Corona a Catalunya però també va suposar un canvi de rasant en el qual estava situat el conflicte català. Ja no era un assumpte entre governs, espanyol i català, sinó que havia pujat un esglaó fins a situar-se com un pols a l'Estat al qual responia en primera persona Felip VI. La política ho va entendre amb el temps... però la justícia, des del primer moment.

El Suprem va bloquejar la compareixença al judici de Felip VI en qualsevol dels formats a què com a cap de l'Estat podria acollir-se en una situació com aquesta. Tanmateix, el Rei s'ha colat al judici a través d'un discurs pronunciat aquest dimecres a la clausura del Congrés Mundial del Dret celebrat a Madrid i en el qual se l'ha distingit amb el Premi Mundial de la Pau i la Llibertat que li ha atorgat l'Associació Mundial de Juristes. El seu missatge que "no és admissible apel·lar a una presumpta democràcia per sobre del dret" és si més no una interferència en un judici tan important com el de l'1 d'octubre i en el qual se substancien peticions de pena de més de 200 anys. És evident que Felip VI prova de llançar un míssil contra la línia de flotació de l'independentisme.

El seu concepte de presumpta democràcia és, si més no, discutible. No hi ha suposades democràcies. Hi ha democràcies de pobles i homes lliures o hi ha dictadures, on els ciutadans no poden prendre decisions lliurement. La seva intervenció al judici com si fos un tertulià està fora de lloc. Ha pogut opinar sobre això acceptant la citació de les defenses però ha optat per no fer-ho. El protegeix la resolució del Suprem. Però és si més no poc elegant immiscir-s'hi des d'una cantonada i utilitzant el rang que té i sense qualsevol tipus de debat.

Massa vegades en aquest procés, el paper de Felip VI ha estat el d'advocat acusador, molt lluny del que li confereix la Constitució d'àrbitre i moderador del funcionament regular de les institucions. I aquest procés el que menys necessitava era un àrbitre de part.