Amb la mort de Jordi Carbonell desapareix un dels homes públics que va fer política en els temps difícils de la dictadura, la qual cosa li va comportar penes de presó i diverses estades en cel·les d'aïllament. Va fer política quan no es podia: primer en defensa de la llengua catalana i de les llibertats nacionals i, més tard, en l'Assemblea de Catalunya, la plataforma unitària d'oposició creada el 1971.
De la seva etapa com a lector de català a Liverpool deia que n'havia portat el respecte per les idees dels altres, el respecte per la intimitat i el sentit d'Estat. I solia explicar, perquè això últim s'entengués, el següent: residint a Liverpool, un dia es va dirigir als britànics Clement Attlee, que seria primer ministre laborista del Regne Unit entre 1945 i 1951. El missatge d'Attlee va ser ben clar, calia reduir el consum del carbó. La propietària de la pensió en què residia Carbonell era profundament antilaborista i, quina va ser la seva sorpresa, amb vint-i-pocs anys, quan va constatar que descargolava diverses bombetes de l'habitatge.
Ingènuament, li va preguntar com era que ella, que era antilaborista, feia el que li deia un primer ministre laborista. La seva resposta no podia ser més senzilla: "Contra el govern sí que hi estic, però contra el país, no".
L'exemple l'explicaria Carbonell en diverses entrevistes i val la pena portar-lo a col·lació com un homenatge a la seva memòria en aquest país petit on massa vegades les disputes són per minúcies i per falta de sentit d'Estat. Potser per això, Jordi Carbonell, encara que era un home de partit i va presidir Esquerra en el canvi de segle, era, sobretot, un home de moviments unitaris. La seva frase "que la prudència no ens faci traïdors" pronunciada en la Diada semitolerada d'un llunyà 1976, recollia les demandes als polítics de tota una generació i ara cobra vigència davant dels nous reptes que té per davant Catalunya.