Quan un creu que la capacitat per sorprendre's pel tracte que rep Catalunya de l'estat espanyol ha tocat màxims, resulta que no és així i que està terriblement equivocat. Només s'ha de veure l'informe sobre l'execució pressupostària real de l'Estat en el període 2015-2018 per comprovar fins on es pot arribar a actuar amb mala fe.
És una estafa en dues fases: en la primera, Catalunya rep per sota del que li tocaria en els pressupostos generals de l'Estat. És un clàssic de cada any per part dels respectius ministres quan presenten els comptes del Regne. No hi ha res a fer, exercici rere exercici i ministre rere ministre. Sempre entre tres i cinc punts per sota del que tindria dret.
Però la veritable estafa, la que no es veu fins molt temps després, és la que fa referència als diners que s'han gastat del pressupost aprovat per les Corts. L'informe és demolidor i, per sort, hi ha uns paràmetres avaluables, les inversions encara es poden quantificar i la discussió sobre quina és l'actuació econòmica de l'Estat respecte a Catalunya pot fer enrogir més d'un.
Així, per exemple, la mitjana d'inversions executades en el conjunt de les comunitats autònomes és del 75,3%. Primera pregunta: de què serveix fer uns pressupostos? Quan es va territori a territori és quan s'observa la magnitud de la tragèdia. Queda Catalunya per sota de la mitjana? Sí, i molt. Gairebé deu punts! En un trienni, 2.214 milions dels pressupostos per a Catalunya que no han arribat a sortir de la capital.
I Madrid? Molt per sobre de la mitjana. Vergonyantment per sobre de la mitjana. No és que s'hagi apropat al 100%, que seria tot un èxit, és que se situa en el 113,9%. No és un error de l'informe, no. És que li han acabat donant diners d'altres autonomies. 48 punts menys Catalunya que Madrid. Però, en tot el dia, les reaccions de protesta només han estat dels independentistes. Com si els catalans unionistes no haguessin estat igualment perjudicats. Han de ser coses de la política.